dilluns, 17 de novembre de 2008

Anònims - XXXVI -



Aturo l’ombra de les passes
i m’ajupo per recollir

fruits i fulles que marceixen.


Retrobant records entre calaixos

i grafies de colors.

Resseguint el traç del dibuix

amb un lleu alè dels dits.


Sentint la forma dels ossos

sota la pell

i quasi veure la sang,

encara,

regar la vida al capvespre.


Parlant de res

sabent tot el que hi ha per dir.


I m’emporto els moments.


I els deso en flascons de vidre,

com natures mortes,

que poso a contrallum.


Cuques de llum

per les nits que han d’arribar.

13 comentaris:

Cèlia ha dit...

M'ha agradat aquesta translació de temps, el propi amb els records i la sensació de tardor a molts nivells. Voldríem guardar-los en flascons però el temps és un senyor descarat que no perdona. Però si tu pots aturar l'ombra de les seves passes no em mouré mai d'aquí! o sí, perquè... què en faré del temps sobrer?
Una abraçadeta, desitjant que et vinguin millors espais/temps!

novesflors ha dit...

Tu... "col·lecciones moments" en flascons de vidre? :)
Hi ha moments que val la pena guardar dins la transparència de l'ànima perquè esdevinguen cuquets de llum que ens il·luminen en la foscor.

Assumpta ha dit...

Bé... sóc bastant nova per aquí i he de dir que sóc la típica que es queda parada llegint la bellesa dels poemes però que no els sap comentar... i el cert és que em sap molt greu a vegades...

Com explico per què m'ha agradat tant? :-))

Per què a vegades parlem de res quan sabem que hi ha tant per dir!! I ho fem, eh? i tant que ho fem...

Ara... si ets capaç d'emportar-te els moments i guardar-los ets afortunat (si són bons moments, és clar)

A vegades penso que els poetes escriviu per vosaltres (és la forma més personal d'escriure, crec jo)... però que els qui us llegim, ho fem per a nosaltres i el mateix text pot arribar als cors amb interpretacions tan distintes!!...

Trini ha dit...

Assumpta, no pateixis que no ets la única. Jo ja fa temps que sóc una muda visitant del xerraire. Ell ho sap o, al menys ho hauria de saber, perquè jo li he dit alguns cops. Mires..., llegeixes i llavors ve quan dius: -Joder! (perdó per l'expressió, però és així mateix) -Joder...! I ara què puc dir jo...? Que m'ha agradat? Que poca cosa...! Que és preciós? Si ho diu tothom...! I llavors ve quan potser prefereixes somriure o no i no escriure res.

Una abraçada tipus Amma very very full per l'autor i les lectores i lectors (odio els termes tipus lector/a, benvolgut/da, sempre es vol estalviar amb el sector femení, collondrines!) XD

Carme ha dit...

M'agrada la teva natura morta.

Dius "Parlant de res, sabent tot el que hi ha per dir" i em fas rumiar si això és bo o dolent. Em sembla que sovint cal aprendre precisament a fer-ho i no voler parlar sempre de les coses (a vegades greus i importants) que hi ha per dir i poder parlar lleugerament, alegrement i també potser algun cop també ens cal aprendre a no fer-ho i parlar finalment d'allò que s'ha de parlar.

Ui! Poeta, perdona, és un poema bonic i jo aquí filosofant, i precisant i parlant del que tinc per dir...

Aquest matí, passejant amb en Guillem he vist una mitja lluna molt blanca, amb un nuvolet lleuger que semblava que la sostenia. Era bonica la lluna de dia. I també he vist una altra mena de núvols, de color de terra, espessos i bruts, sobre els quals semblava sostenir-se Montserrat. Sant Llorenç de Munt tocava directament de peus a terra.

Així... una de cada... perquè puguis triar.

I una abraçada.

Assumpta ha dit...

Gràcies Trini t'asseguro que m'has animat de veritat!! jeje

zel ha dit...

Ja saps, estimat, que jo recullo boira i me la guardo a les butxaques...

labruixoleta ha dit...

i la sang, rega la vida al capvespre, encara. Sabent tot el que hi ha per dir.

Així queden més moments per emportar-se.

M'agraden les cuques de llum. Fa il.lusió veure-les brillar enmig de la nit.

una abraçada :-)

Joana ha dit...

I dintre aquests flascons , retalls de vida i petons de cotó fluix...
Cada dia ho dius més bé!
Una abraçada!

Montse ha dit...

Jo recullo la boira, com la zel, però me l'emporto posada. (Ara em veuràs borrosa)

A l'Assumpta: ja aniràs veient que aquí hi ha molts poetes, que fan molta ràbia, moooolta ràbia!! ;)

més que res, perquè els que no sabem jugar així amb les paraules sempre ens quedem embadalits llegint-les.

Corto Maltés, guarda'm una cuca de llum, són un referent de les meves nits d'estiu de quan era petita... mil petons.

Rita ha dit...

Sovint sóc breu en els meus comentaris pel mateix, perquè no domino gens aquest llenguatge, però això no treu que la majoria de les vegades m'estremeixi llegir-te i, algunes, goso dir-t'ho i tot.
Uns petons, poeta! :-)

kpitana ha dit...

Assumpta a jo em passa el mateix.. i na Trini t-ha explicat perfectament el que molts de nosaltres segur que sentim..quan venim aquí.
fins i tot les fotografies em tenen enganxada...
"I m'emporto els moments"

barbollaire ha dit...

Cèlia el temps sobrer??? jajajajaja! m’has fet recordar Aixó!!!
Gràcies per venir..
Una abraçadeta ben dolça, nina!
;¬)*

novesflors sempre amb permís de Carme! ;¬)*

Assumpta gràcies per venir, pels silencis, per passejar per casa.
Jo no sé la resta de poetes. Jo escric per mi i, molts cops, de mi.
M’afalaga que t’arribi i les meves paraules et diguin coses i les puguis fer teves.

Jo, que passejo en silenci per les vostres cases, et puc explicar el meu motiu per fer-ho: Sabeu escriure i expliqueu coses interessants, intel•ligents, encisadores...

Jo sols sóc un barbollaire...

Gràcies de nou :¬)*

Trini dolcíssima busca-raons... ho sé, ho sé...
Però i jo? sols us puc dir gràcies?
No és una misèria per agrair la vostra visita? Les vostres paraules?

Gràcies, nina.

Una bosseta de petonets dolços :¬)**

Carme a tu no et puc dir res... per què la teva mirada, les teves paraules, son sempre tan encertades, tant assenyades...
I jo sóc un eixelebrat, un xic asocial... res greu, però (crec)... una mica de por i respecte a les persones.

I tu vens i em deixes unes paraules dolces, com la lluna de dia, en un cel ben blau...

Gràcies, nina dolcíssima...
Una bosseta de petonets dolços.
I una abraçada
:¬)******


zel estimada, quan tinguis les butxaques plenes, treu la boira i pinta-la amb la dolcesa de les teves paraules, i deixa que s’enlairi de nou, per que ens arribi, encara més, la teva tendresa...

Un petonet ben dolç
:¬)*******

labruixoleta fa tants anys que no veig cuques de llum...
Sort que hi ets tu per anar regalant llum en els dies foscos...
Una abraçada
;¬)*

Joana Una abraçada, nina.
:¬)***

Montse tu també estàs i coneixes el secret de les paraules.
Les teves sempre són especials per mi, ho saps, docíssima Perla de Labuán.
Mil petons de mil aromes diferents
:¬)**

Rita cada vegada que m’ho fas saber, jo també ho faig...
Una capseta de petonets dolços, nina :¬)********

kpitana buf! m'afalaga molt, molt això que dius...
Casa meva és oberta. Pots endur-te allò que més et plagui.

Gràcies per venir!
;¬)*

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape