dilluns, 3 de novembre de 2008

Anònims – XXXIV –



He recollit totes les lletres
i les he desat en flascons

que poso en una lleixa,

damunt la pica on acostumava

a pastar les paraules.


Miro enfora,

més enllà la porta.

Encegat pel silenci

de passes a migdia.


Enyorant onades de vent

escumejada de fulles.

El riu dels llavis

amb regust de bosc.


Un cos on rebre la Tardor

de colors suaus.

Difuminant ombres

amb les boques plenes

de llàgrimes i llum.


I faig una passa.

I travesso la frontera

de la porta que té la clau

al pany.

I deixo el gerro ple

de mots morts entre els dits.


I miro enfora i quedo cec

davant la mirada d’uns ulls

que no existeixen.


I s’acaba el dia.

I es tanca la porta.

I sóc fora.

I la clau és dins.

10 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

de vegades se'ns queden els mots tancats en pots de vidre

Cèlia ha dit...

però les lletres són juganeres i trobaran de nou la pica per pastar més paraules, i més tan boniques com aquestes... que m'han colpejat tendrament!

novesflors ha dit...

I, a poc a poc,
torne a cercar els mots
que ens diguérem
i els que encara diré.
De fora estant
mire dins per la finestra
i els pots i la pica
s'han omplert de paraules.
Dins o fora
tot jo sóc una paraula.

Carme ha dit...

Els colors de la tardor
han perdut intensitat.
Proclamen en silenci
la bellesa plàcida
un una nova suavitat,
apresa molt lentament.
Els flascons contenen
una barreja estranya
de lletres no escritres
i llàgrimes no vessades.

I sempre trobaràs uns ulls,
que esperen fora
i sempre tindràs una paraula
que serà com una clau
que obrirà qualsevol pany.

labruixoleta ha dit...

...nostàlgia?...enyor? ...Silencis.

Sigui com sigui, ens has deixat mirar per un forat que hi havia a la porta, i les lletres i les paraules han sortit dels flascons, i els mots han pres vida...

elur ha dit...

Primera, els teus mots mai podran ser morts, quines coses de dir Poeta...
Segona, a vegades pot ser una sort deixar-se les claus al pany i per dins... a vegades, clar. Però a fora hi ha llum i la tardor i nosaltres ;)
Tercera, que ja saps que a casa meva no et fa falta clau, per tu la porta és sempre oberta i encara que jo no hi sigui pots passar igualment.
Un cistellat (a la tardor es porta més el cistell que el cabàs, tot sigui dit) de petonets dolços i abraçades tendres.
T'estimo Poeta :***

Montse...Arare ha dit...

un petó lliure... l'acabo de treure del flascó de petons perfumats de tardor.

Joana ha dit...

Pastar paraules com pastar el pa. Allò que ens alimenta i es nudreix l'esperit.
Que gustós tot plegat!
Una abraçada!

Joana ha dit...

Nodreix ...Aixxxx!

barbollaire ha dit...

Jesús M. Tibau I la gràcia és saber que els tenim allà i poder aprofitar-los en algún moment

Cèlia desitjo que no dolorosament... ;¬)*

novesflors gràcies! És tan bonic això que escrius... Com pomadeta per les ferides dels dins.
;¬)***

Carme tu ho saps, oi? No llegeixes... Veus...
I com sempre les teves paraules acaronen esperança i somriures dolços...
Moltíssimes gràcies, estimada nina.

Una bosseta de petonets dolços
:¬)************

labruixoleta sempre deixes aquesta dolcesa al teu pas... I es tan necessària!
Gràcies, xiqueta, per venir per casa
Un petonet dolç ;¬)***

elur podria dir moltes coses de les teves paraules. Permet, però, que sigui breu i concís:
T’estimo, inyu. Molt.
Moltíssimes gràcies nina.
Un cistellet de petonets dolços i amb totes les aromes del bosc a la Tardor.
:o)********

Montse...Arare... els teus petons sempre tenen un color especial. I ja saps tot el que els estimo...
Com a tu.
Una bosseta de petonets dolços
:¬)*****

Joana es què.. on aniríem sense paraules? sense converses?
Una abraçada!
(i uns petoents dolços, nina...) ;¬)***

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape