dimecres, 26 de novembre de 2008

Anònims - XXXVII -



Més enllà del ritus
de les estadístiques

quotidianes,

respirem una vida

a tot color.


Sense saber, encara,

viure a cegues

al bressol de la carícia

que floreix en un moment.


Sense saber retrobar el gest

apòcrifament sensual

de llavis pintant portes

en vidres grisos.


I amb la frescor de llengües

tèbies al cos,

travessar-les

amb l’únic farcell

del riure a les mirades.

10 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

la vida té mols colors i matisos, tots ells molt rics, inclosos el blanc i el negre

Montse ha dit...

M'encanta, company, però el que m'agrada més són els ANÒMINS ;)

un petonet multicolor (com la abeja Maya)

Carme ha dit...

Que no perdis mai el teu farcell de riure, poeta!

Els teus mots, de tots colors, sempre són esperats i disfrutats.

Petonets, (en blanc i negre? per variar?)

Anònim ha dit...

És cert, que a dins del gris o dels blancs i negres matisats de la rutina
de les nostres vides, sempre hi ha un
to de color sigui de la natura o dels sentiments. Fantàstic poema.

Anònim ha dit...

TOT UN JOC,DE COLORS, TAMBE DE SENTIMENTS,SOTA LA CAPA MATISANT DE LA VIDA. JUGANT AMB BCN......

Joana ha dit...

Ni que sigui un toc de "rouge" a les galtes i un bes de color vermell per alegrar-nos la vida! Ni que sigui...
Un petó de bona nit poeta!

NeoPoeta ha dit...

Últimament tinc la sensació que la meva vida es monocroma, i em falta... algun color més

barbollaire ha dit...

Jesús M. Tibau està clar que sense el blanc i el negre, costaria més trobar relleu i matisos a la resta de colors!
;¬)

Montse... és la dislèxia (i escriure amb presses!) X¬DDDD
ja està, ja està...
gràcies, Mariana
Bosseta de petonets ordenats :¬)***

Carme ho procuro... però no sempre és fàcil.
Petonets dolços nina
:¬)******

Anònim Gràcies... Per venir i per les teves paraules
;¬)

Jugant amb BCN Gràcies!!

mmmmmmmhhhh! Joana, nina... Que això venint de tu... X¬D
Gràcies!!
Uns petonets dolços :¬)***

NeoPoeta si ho fos no escriuries aquestes meravelles que escrius...
;¬)*

zel ha dit...

Jo, amb el gest d'una manyaga, ja m'acontento, només em cal poder recolzar el cap en una espatlla amiga...
preciós poeta!

barbollaire ha dit...

zel però és que una manyaga, una carícia, és molt important...
T'has canviat l'avatar!!!

Una abraçada tendra.
Uns petonets dolços, nina ;¬)***

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape