dilluns, 20 d’octubre de 2008

Anònims - XXXIII -



Arribo de la nit,
fresca, jove,

plena de llums amarades

de neó

i el lleu ronc dels cotxes.


La sala s’omple de veus.


Algú, al meu costat,

obre un llibre de poesia

- Joan Margarit -.

El fulleja breument,

com un atleta fa exercicis

abans la competició,

i el desa en una bossa.


Aleshores treu paper

i un bolígraf transparent

i rossegat.

I es prepara, neguitós,

com qui ha de prendre apunts

en una classe magistral.


Es fa fosc i comença l’espectacle.


Abans d’adonar-me la funció acaba.


I sóc de nou a la nit,

cercant la forma i l’espai

per escriure, en una llibreta,

paraules de lletra il•legible.


Un espai que s’omple

amb la llum de la teva presència

darrera els finestrals.

Somriure com un far

que condueix una mirada

vers l’altre.


I amb la companyia de les teves

petjades a l’esquena

torno a la nit,

jove i fresca,

plena de neons

que em senyalen el camí

a casa.

11 comentaris:

novesflors ha dit...

...un camí interior i poètic... i tu, el caminant.

Cèlia ha dit...

Omplir de llum l'espai i seguir les seves petjades, segur que no hi ha pèrdua!

Anònim ha dit...

AL CALIU DE LAS TEVES PARAULES.LA NIT BOIROSA LLEPA LA LLUM DELS FANALS.CAUEN JA LES FULLES A POC A POC.I JO SENTO UN CALFRED. JUGANT AMB BCN.......

elur ha dit...

M'agrada, m'agrada molt!!
Petonets!

Joana ha dit...

I tornar cap a vasa amb aquestes sensacions tèbies...
És tot un luxe!

El tacte de les paraules ha dit...

Tornar amb la companyia de petjades, tornar a casa...un gust!

Montse...Arare ha dit...

lletra il·legible però perfectament entenedora en contingut!

Una abraçada, poeta!

zel ha dit...

Amb la companyia de les teves petjades,
i un dolç alè al clatell
que em porta l'escalfor d'una presència propera
potser arribarem a un port diferent
però hem compartit el viatge


petons, poeta!

NeoPoeta ha dit...

Uau, m'ha encantat... feia massa temps que no passava per aquí. Gràcies :)

Deric ha dit...

una nit ben poètica, m'agrada la nit

barbollaire ha dit...

novesflors si... i no sempre sabent el rumb...

Cèlia procurarem que així sigui...

Jugant amb BCN com sempre, les teves paraules, són el contrapunt a les meves.
Gràcies!

elur gràcies dolç follet...
Un cabasset de petons dolços, inyu :o)****

Joana si que ho és, nina, si que ho és...
Una abraçada :¬)*

El tacte de les paraules... llàstima que les petjades i jo no vam seguir el mateix camí...
;¬)

Montse...Arare una abraçada carinyo!
:¬)


zel saps que son uns mots magnífics? M’encanta el teu poema..
Moltíssimes gràcies per portar-lo fins aquí
Una bosseta de petonets dolços, nina
:¬)**


NeoPoeta Gràcies, sempre, a tu per venir. ;¬)

Deric a mi també! ;¬)

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape