dilluns, 6 d’octubre de 2008

Anònims - XXXII -



Et besaré arran de cor
mentre els nostres cossos

suren,

l’un dins l’altre.


Llengües i mans,

com rierols feréstecs,

despertant la remor arcana.

3 comentaris:

Carme ha dit...

L'atracció de l'aigua és per a mi infinita, mullar-me en els rierols de muntanya tot un plaer. Deixar-me esquitxar la cara... Ai! que em quedo amb la foto que m'agrada tant!

El poema també, també.
Penso que no sé jo, si deuen ser molt feréstecs... els teus rierols.

Arare ha dit...

jo he pensat el mateix... feréstecs? si tot és cor!

barbollaire ha dit...

Carme, Arare és que vosaltres m’estimeu molt... i no em veieu els defectes...
Que ja se que sóc resulton (i gamberru)... X¬DDD

Aiiiixxxx! Però ja sabeu tot el que us estimo, oi dolcíssimes nines?

Una bosseta, per cada una, de petonets dolços i al gust
:¬)**********

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape