dissabte, 4 d’octubre de 2008

Anònims - XXXI -



Suite For Marimba - II Rendezvous in black
(Alfred Fissinger - Rainer Kuisma, Marimba)


El silenci que no dic
rellisca, esfilagarsat,

entre els buits de les teranyines

capgirant horitzons.


Ombra d’un miratge de dolcesa

que havia de ser per sempre.

10 comentaris:

Carme ha dit...

Nous horitzons
germinen poc a poc.
Com llavors
que les ombres escampen
molt més enllà dels miratges.


Petonets, poeta.

Rita ha dit...

Potser mai res és per sempre i el que compta és que mentre sigui sigui sincer i de qualitat.
Bon diumenge, barbollaire, i capseta de petons. :-)

Deric ha dit...

ais! relacionar dolcesa amb aranyes, com que no! em fan una por...

novesflors ha dit...

Els silencis que no diem també ens fan companyia.

Cèlia ha dit...

I sempre quedarà el miratge dolç!

El tacte de les paraules ha dit...

Moltes vegades "quan dic silenci, tot em parla".

Salut!

elur ha dit...

una abraçada dolça, Poeta
t'e!

zel ha dit...

No diré que no als silencis
si m'han d'ajudar a teixir una teranyina
que ens embolcalli
i ens salvi dels altres silencis

Petons!

Arare ha dit...

Les aranyes - per se- no m'agraden, però m'estimo les petites de la meva finestra que filen i filen petites grans xarxes on s'hi amaga la rosada.

barbollaire ha dit...

Carme paraules, com sempre, precioses. Com aquella flor de colors únics que, de sobte, apareix al jardí.
moltíssimes gràcies, nina
Una bosseta de petonets dolços
:¬)**********

Rita potser, la sort, és aquesta. Que mai res és per sempre... Quin ensopiment i rutina, no?
Una bosseta de petonets dolços, nina
;¬)****

Deric però t’has fixat l’obra d’art i enginyeria que és una teranyina? I la delicadesa amb que es teixeix ?

novesflors Sempre!! Si no fos així, tot seria una cacofonia sense sentit, no?
;¬)*


Cèlia si és dolç, pot quedar fins i tot la realitat!
;¬)*

El tacte de les paraules és que sense silencis, quin valor, quina força, tindrien les paraules?
;¬)**

elur, dolcíssim follet... una abraçada de remors de bosc
Un cabasset de petons dolços, amoret
t’e!
:o)**************

zel que els silenci que ens embolcalli sigui la força de la paraula estimada.
Carícia que brolla del dins i ens omple els cossos.

Bosseta de petonets dolços, nina

Arare Veus? el que li deia a Deric. La bellesa es troba en qualsevol racó!
Petonets de rosada sense teranyines, nina
:¬)**************

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape