diumenge, 7 de setembre de 2008

Anònims - XXVIII -

Juguem, en camp contrari,
un temps de descompte

que ningú ens ha fet saber.


No tenim cap possibilitat

de guanyar.

17 comentaris:

Carme ha dit...

Barbollaire, aquest poema té la tristor i la impotència de les coses inevitables de la vida. Em sap greu que sigui així. Una abraçada de consol. Petonets dolços.

mar ha dit...

potser el temps de descompte ens donarà un respir per tornar a agafar forces i poder jugar...

jugar al joc de la vida... sense guanyar ni perdre res... només créixer i fer-nos rics en aprenentatges i en savieses...

;)

Rita ha dit...

Llàstima...

Gatot ha dit...

hi ha moments en què es fa més evident que juguem en temps de descompte... però tinc el malson de pensar que hi vivim sempre sense voler adonar-nos-en gaire...

amb tot, cada moment viscut+compartit, cada somriure, cada paraula, cada tacte... agafen més dimensió...

també els silencis n'agafen... però tot, d'alguna manera, és vida...

petons i llepades vitals, amic!

elur ha dit...

No se sap mai Poeta... fins l'últim segon hi ha possibilitats de marcar un gol.

T'estimo :*

XeXu ha dit...

Més d'una copa d'Europa s'ha guanyat en temps de descompte...

Jesús M. Tibau ha dit...

millor que el temps mai s'acabi. S'ha de saber jugar cada instant, la prórroga i, si cal, els penaltis

la lluna dins d'un cove ha dit...

ufffff!

robadestiu ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
El tacte de les paraules ha dit...

M'agrada la gent que lluita per causes perdues o que juga sense possibilitat de guanyar.

Anna ha dit...

Aquestes paraules em transmeten tristor, no sé que passa, però sigui com que sigui, desitjo que finalment guanyis o no la partida, tots els minuts jugats, hagin valgut la pena.

Cada instant, és una part de la vida i tots, bons o dolents, tots compten.

Un sac de petons d'ànims i de força.

Joana ha dit...

Tot el que heu compartint és un guany immesurable.
Una braçada amic!

zel ha dit...

Ah, no, ni pensar-ho, no ens deixarem véncer ni pels contraris ni per la tristesa, i el descompte es pot arreglar fen trampes als rellotges, aturarem el temps i prendrem alè, i en la darrera esprintada, guanyarem, per moltes pèrdues que sofrim...

Arare ha dit...

Sempre cal "morir matant".

Un bagul de petons de tots colors.

novesflors ha dit...

Si et pot servir d'alguna cosa escolta "Viatge a Ítaca".

Laura ha dit...

Mira, depèn de què entenguis per "guanyar". Per a mi, guanyar és deixar amor i alegria al voltant, omplir les vides dels qui t'envolten. I això sempre es pot intentar. Petons.

carm3n ha dit...

Me ha encantado porque me identifico totalmente pero al poner esto en el google , no sabes la cantidad de partidos que se ganan en el tiempo de descuento...aplícalo a la vida. perdona que te escriba en castellano, pero no sé escribir en catalán aunque soy capaz d eleerlo.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape