diumenge, 31 d’agost de 2008

Anònims - XXV -


De vegades
hauria de trobar

el color del silenci

dels ocells a les bardisses.

11 comentaris:

mar ha dit...

el color del silenci dels ocells...
cada silenci es vesteix d'un color diferent...
silenci... ocells... bardisses...

imagino el color i en percebo el silenci...

elur ha dit...

Tot sovint em pregunto com s'ho fan per passejar-se entre bardisses i no acabar esgarrinxats... els ocells són molt més hàbils que nosaltres...

m'agrada molt, Poeta... el silenci dels ocells...

l'altre dia vam ser testimonis de com un teixidor donava de menjar a la cria damunt una branca d'una bardissa...
http://www.ornitologia.org/scoc/cartografia.php?sp=REMPEN&projid=1

petonets endiumenjats, amoret.

Deric ha dit...

aquí es verd

Carme ha dit...

Quan el trobis
guarda-te'l bé
que no se't perdi.

Ens l'ensenyaràs, el color?

Anna ha dit...

Quin color deu tenir el silenci? Il'esperança? I el soroll? i la pau? i,i,i......

Potser no tot ha de tenir un color, però a mi també m'agradaria trobar-lo.

Si el trobes, diguem'ho, d'acord?

Petonets dolços!

Anònim ha dit...

TROBAR EL SILENCI?.TE COLOR EL SILENCI? .POTSER SI PER ELS POETAS. JUGANT AMB BCN.......

Joana ha dit...

I per què no una barreja de colors!
A què fan olor els núvols i quin gust tenen els petons???
Aixxx
Bona nit!

the silver blue sea ha dit...

Un petonet, poeta!
Aiss, el color del silenci...

Rita ha dit...

Posem colors a les sensacions, als sentiments, a la vida...
Petons dolcets!

novesflors ha dit...

Curiós però sempre m'he imaginat el silenci d'un color alabastrí.

barbollaire ha dit...

De fet, tot plegat és una mica com canta Jorge Drexler:
” Un faro quieto nada sería
guía, mientras no deje de girar
no es la luz lo que importa en verdad
son los 12 segundos de oscuridad.”


Les paraules són pels silencis, necessaris, que l’acompanyen.
Cada silenci s’amara del color de la paraula, la carícia, el bes, l’abraçada, les llàgrimes... a la que fan companyia, del que formen part...
;¬)*

mar ja seria això, nina...
Petonet
;¬)

elur quan es parla d’ocells, en general, ens els imaginem dalt una branca refilant...;¬), quan, segurament, estan plens de silencis necessaris i precisos.
Cabasset de petons dolços i de dimarts, inyu
:o)***************

Deric mmmmmmmmmmmm.hhh.... ja ho has mirat bé? XD! Potser encara trobaries algun color més

Carme bé, crec que he intentat explicar-vos com són per mi i quins colors tenen, al capdamunt de la resposta..
Una capseta de petonets dolços, nina :¬)************
Anna segur que els coneixes aquest colors. Estic més que convençut que els has trobat, vist, sentit...
No em creus? Apropat a un mirall i mira’t l’esguard i el somriure...
Oi que hi són?

Una bosseta de petonets dolços, ullassos! ;¬)********

Jugant amb BCN pels poetes i per tothom, crec...
;¬)

Joana els petons? tenen el gust del ulls que es tanquen per rebre’l o regalar-ho. Tenen el gust d’herbes boscanes i mar blava.
Del desig i de l’amor.

Petonet dolç, nina :¬)**

the silver blue sea Fet! però que sigui dolcet, no?
;¬)**

Rita una bosseta de petonets deolços, nina
;¬)***********

novesflors... ni que sigui pel darrer silenci...
Petonet dolç ;¬)***

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape