Relats Conjunts: Caminant damunt un mar de boira


Caminant damunt un mar de boira Caspar David Friedrich 1818
Un altre proposta de Relats Conjunts.



Des d’aquí,
finestra al món,

frueixo de capvespres
sens fi.

Les boires

que m’allunyaven de vosaltres,

retudes i malmeses,

resten als meus peus.


Projectant calidoscòpiques onades.
Blanes catifes
d’un cel de silencis
de sentiments cristal•lins.


La carícia de la paraula

o la paraula de la carícia.


La música de l’oceà de la mirada.

La força i fortuna de la vostra coneixença:
Matinades de colors encara

per ser fruits.


Omplint els dins dels somriures

que encara hem de fer brollar.

Com reis d’un món

fet de fulles de vida

que relliguem amb les besades

més dolces.

Comentaris