Llocs: Portes de la lluna

Voldria dir-te tantes coses!

Imagino la veu què,
com amant prematur,
impulsa el desguàs de l’ànima.

Visió efímera
d’un lloc sense nom.

Barquer creuant el descobriment
de les portes de la lluna.
Laberint de cor verge i lliure.

Tocat per la mà,
pulcrament posseïda
per l’amor i el dolor,
que ens ressegueix
l’ombra de les alenades
del desig.

Allà on perdem les mirades:
tèbia frescor del nostres cossos
delerosos de nosaltres.