Sensacions: Dibuix inesperat



Rebutjo una vida que m’arriba
freda i polida com una carta

escrita a màquina.


Faig punta als llapis

i escric en qualsevol marge.

De vegades amb lletra petita.

D’altres amb lletra de pal

i dibuixos que ningú espera.


Puc veure mirades de rebuig

i astorament.


Silencis i incomprensió.


Per què trencar allò

que ens arriba perfectament

pautat?


Esforç per mantenir una claredat

mental sols necessària

per algunes ombres grises.


Penediment d’impulsos

que creixen en les paraules

com una bogeria,

quasi física,

en portes carrinclones

que hom tanca cínicament.


Voluptuós desig de mots

amarant l’existència

de cossos prenent

consciencia del plaer

de ser.

Comentaris