divendres, 25 de gener de 2008

Relats Conjunts: Escapando de la crítica


Escapando de la crítica Pere Borrell del Caso 1874
Un altre proposta de Relats Conjunts



Fugir del somni.
Tu, llum que s’esmorteeix
No tenim res més
so il•lògic de mots dèbils.
Caminar sense records.

Escepticisme.
Hermetisme destruït.
Cercle visitat.
Matèria anímica.
Àcid desig entregat.

Somrís encalmat
Distancia necessària.
Atzars eteris.
Potser oblits pal•liatius.
Bleix, bla, de bufó panxut.

15 comentaris:

barbollaire ha dit...

Don't Dream It's Over
(Neil Finn Crowded House - Àlbum: Crowded House)

There is freedom within, there is freedom without
Try to catch the deluge in a paper cup
There's a battle ahead, many battles are lost
But you'll never see the end of the road
While you're traveling with me

Hey now, hey now
Don't dream it's over
Hey now, hey now
When the world comes in
They come, they come
To build a wall between us
We know they won't win

Now I'm towing my car, there's a hole in the roof
My possessions are causing me suspicion but there's no proof
In the paper today tales of war and of waste
But you turn right over to the T.V. page

Now I'm walking again to the beat of a drum
And I'm counting the steps to the door of your heart
Only shadows ahead barely clearing the roof
Get to know the feeling of liberation and relief

Hey now, hey now
Don't dream it's over
Hey now, hey now
When the world comes in
They come, they come
To build a wall between us
Don't ever let them win

XeXu ha dit...

Home, la teva participació faltava, ja temia que t'hauries repensat de participar sense l'estimada Ònix. Per cert, què se'n sap...?

Un poema que transpira tristesa, com sempre, transmets moltes coses amb les teves paraules. Com sempre, dels pocs de ser capaç de fer-ho diferent de veritat. Com sempre, tu.

barbollaire ha dit...

XeXu... la poesia et costarà, però has escrit un comentari que ho és...
Moltíssimes gràcies, company...

No en sé res d'Ònix... i saps? un xic si que la trobo a faltar a aquella nina
Una abraçada ;¬)*

Roc ha dit...

M'agrada poder llegir també poesia a Relats Conjunts.
Bona aportació.
Salutacions.

zel ha dit...

Només tu podies fer un relat conjunt en poesia bonic com aquest, em sembla que no hi falta cap sensació de les que sembla transmetre... Només tú, com sempre, mestre amb les paraules...Només tu, com sempre, arribes al punt just... Petons estimat poeta.

Mireia ha dit...

Quina enveja que em fas poder transmetre amb poques paraules i una mèlodia el que altres necessitem un munt d'abecedaris complets.

Pd40 ha dit...

Barbo, què et puc dir que no t'hagi dit abans? És tot un luxe poder comptar amb la teva participació als RC. Com sempre, fas fàcil el difícil.
Una abraçada!!

Joana ha dit...

Et llegeixo i t'escolto i lluny d'allunyar-me , m'atanso...
Com sempre ,poesia i tu!
Bona nit i dolços somnis!

barbollaire ha dit...

roc gràcies per venir, pel comentari i per considerar que el que faig és poesia.
____________________
zel Gràcies nina...
No em considero mereixedor de tants afalacs.
Petonets dolços :¬)*
____________________
mireia Gràcies...! Es fa el que es pot... ;¬)*
____________________
pd40 company... casa meva s'il.lumina d'una forma diferent quan vens.
Moltes gràcies per ser-hi i per venir.
Una abraçada!
____________________
joana aiiiiiiiiiixxxxx! atansar-te... això, segur, li dius a tots! què més voldria jo!!! ;¬P
moltíssimes gràcies per venir, nina.
Una bosseta de petons dolços :¬)***

Tocat del cargol ha dit...

Bon dia home poeta! aquest poema em transporta a passats tristos sense afecte ni consol, a traspassar una barrera ja que el que hi ha darrera és solitut i melangia, i mirant la cara del noi mentre et llegeixo, veig que igualment al davant també veu solitut i melangia. Està atrapat!!!
Salut!

barbollaire ha dit...

Tocat del cargol si... potser una mica ja és això...
Benvingut a casa!
Disposa del que hi ha...

samain ha dit...

M'ha agradat molt, felicitats!
;)

barbollaire ha dit...

samain Gràcies!!!

oriol ha dit...

poc és molt!
fantàstic com sempre!
Salut company!

Anna ha dit...

Caram Barbollaire, de veritat que em quedo sense paraules.
Fant�stic! Ets un poeta de cap a peus.
Felicitats. Un petonet,
Anna

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape