dimecres, 2 de gener de 2008

Sensacions: Oasi



La petjada més dolça
acaronant el camí

mes tendre.


Oasi en el temps.


Contemplació càlida

sota estels ancorats

en òrbites recònditament

brillants.


Mirades estimades.


Garlanda multicolor

de paraules i silencis.


Els dits dibuixen

la manyaga de les albes,

sense ombres,

mandrosament vital.


I el joc es reinventa

en cada alenada

a cau d’orella.


Doll fresc

de contrallums amables.


Manuscrit incunable.

_______________________
Per Iruna i Gatot.

4 comentaris:

barbollaire ha dit...

Senza Fine
Gino Paoli

Senza fine
Tu trascini la nostra vita
Senza un attimo di respiro
Per sognare
Per potere ricordare
Ciò che abbiamo già vissuto
Senza fine, tu sei un attimo senza fine
Non hai ieri
Non hai domani
Tutto è ormai nelle tue mani
Mani grandi
Mani senza fine
Non m'importa della luna
Non m'importa delle stelle
Tu per me sei luna e stelle
Tu per me sei sole e cielo
Tu per me sei tutto quanto
Tutto quanto io voglio avere
Senza fine...

Carme R ha dit...

Pot ser que no hagi llegit cap poema tan dolç com aquest?

Em sembla sortós aquell qui ha tastat un oasi en el temps. Te'n desitjo molts i molts, poeta.

barbollaire ha dit...

Carme R em tornes a afalagar i jo no se que dir... gràcies??
Espero poder trobar els oasi...
Un petonet dolç :¬)*

iruna ha dit...

barbollaire... gràcies

no de res... per tot.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape