diumenge, 30 de setembre de 2007

De pas: Visió efímera





Em rebel·lo contra
l’estupidesa que m’ha fet

perdre l’oportunitat

de veure el teu cos

sota la lluna de tardor.


Que m’ha portat

llunyanament aprop

de tu.


Com la carícia

que fem a fotografies

sèpies.

Visió efímera

de la teva presència

estimada.

dimecres, 26 de setembre de 2007

De pas: Quadrants impossibles





Ignorant,
desconec el nom del color

de les notes

que voldria escampar

per damunt la teva pell.


Noms d’antigues

constel·lacions

que rellisquen,

circularment,

marcant els quadrants

del temps

que no tenim.


Busques senyalant

moments dolçament

solitaris.


Enyor, impossible,

dels teus llavis.

dissabte, 22 de setembre de 2007

Suite Normanda: Retorn





Desfaig els darrers
grumolls d’un temps

plàcid.

Recullo imatges

i les deso

ordenades per aromes.


Memòria

de persistència òptica.


Diapasó insomne

de vitralls policroms.


M’inclino davant

la sensació de sentir,

als peus,

l’olor de terra humida i verda.


Lligo un farcell

ple de reflux de mar

i de guspires
de
capvespres vora el riu.

Sense mirar enrere,

torno.


La Tardor m’espera.

dimarts, 18 de setembre de 2007

Suite Normanda: Catedral






Silenci que ressona
amb passes fosques.


No hi ha aixopluc

entre les pedres.


Els amants es besen

amb mans assedegades

de trobar-se.


Però la claror cau de molt alt

i les ombres creixen

com serps desplomant-se

per les columnes.


Crèiem que podríem

creure si recordéssim

les paraules:

Com en una pregaria.


Fins que ens trobem

sotmesos per altres temps.


Vertiginosos i famolencs


Que ens allunyen

els esguards i les puntes

dels dits.


I és aleshores quan

cercaríem la fredor

de les lloses.


Treballant la pedra roent

amb les mans.

Fins aconseguir

la més formosa i policroma

clau de volta.


Inici i final

de contraforts amagats.

diumenge, 16 de setembre de 2007

Suite Normanda: Colors





Soterres la vida,
reflectida a l’aparador,

adaptant-la a models

extrets de llibres

caducs.


Eliminant volums.

Esmorteint pigments.

Ignorant dels colors

que t’envolten.


Vestint-te per l’ocasió

com una sacerdotessa

profana,

passejant per carrerons

de llum incerta.


Ajupint-te per registrar

les remors,
seques,
de petjades oblidades.


Besades a parpelles

d’ulls emboirats.

dissabte, 15 de setembre de 2007

Suite Normanda: Mar





Onades.
Assaig i repetició.

Síl•labes insonores

brollant de llavis

pàl•lids.


Solcs a la platja

erosionant la sòbria

solitud del temps.


Esquitx de color irreal

sota l’imatge,

sorpresament feliç,

de comiats mitològics.


Pluja que cau

repicant i redoblant

tapissos maragdes

de textura animal.

dijous, 13 de setembre de 2007

Suite Normanda: Alambins





Mixturo records i essències
com pètals secs

de fragàncies
penetrants.

Bullo

i deixo reposar

a sol i serena.


Sublimo

remotes espècies,

àcides, picants
i acolorides,
a la recerca

del tast definitiu.


Barrejo mescles.

Mesclo barreges.


Omplo,

amb galledes
de vidre finíssim,
les calderes d’aram.


I destil•lo,

en alambins arcaics,

gotes de transparència

tornassolada:

carícies, paraules,

somriures i besades.


Oli primordial

amb el que perfumaré

el teu cos:
quan caigui la nit

i amb la primera albada.

dimarts, 11 de setembre de 2007

Suite Normanda: Arbre





Des del turó
observo la delicada

inclinació del tronc.


Evocació que substitueix

lents calendaris

d’ivori cristal•lí.


Recuperant el mite

i el silenci

d’horitzons que traspuen

equilibris secs.


Com pluja desdibuixada

per l’escuma

que degota dels llavis

dels cavalls:

Cavalcada dels sentits

Adolorides matinades.

dilluns, 3 de setembre de 2007

Suite Normanda: Fulles





Arriba la llum de vidre
que els meus ulls

mai podran copsar.


Les mans plenes

de desig de gerds

amanyaguen

cada suavíssima ondulació

de les fulles:


perdo el moment

d’iniciació al misteri

que es bressola

com una estrella.


Grapats de pols

sota petxines d’infantesa.


Boscos magnífics que brollen

dels ventres de les donzelles.

diumenge, 2 de setembre de 2007

Suite Normanda: Teranyines





La paraula sorgeix
prop de mi.

Argila delerosa

de veus com escumes.


Color que embriaga l’aire,

com una copa de vi

una tarda d’estiu.


Mentre un sol dolç

fa marrades

entre les teranyines

de la barana.


La llum,

com un llapis nítid,

conrea un somni

inaudible...

Suite Normanda: Espera





En va...
En blau...

Sota grisors brillants.


Entre remors...

Entre silencis...

Amb el ressò del foc

de les teves besades.


Iniciant-me en misteris

que es transfiguren i vagaregen
barbotejant inharmònics

signes de dolor.


Les mànigues al vent,

com udolants núvols

indolents.


El banc brunz

sota engrunes de llum,

i s’espolsa amb afany,

els rastres de felicitat.


L’espera llisca

tremolosa...

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape