dijous, 30 d’agost de 2007

Suite Normanda: Mecanisme





En algun moment
el mecanisme

que s’havia pensat

útil i necessari

es va aturar.


Ningú recorda el motiu:

Tal vegada el rovell.

Potser algú el va considerar

obsolet.


O, simplement,

es va oblidar com

es feia funcionar.


Ara descansa,

inútilment decoratiu,

admirant l’espontaneïtat

esclatant i atzarosa

de les flors silvestres.

dilluns, 27 d’agost de 2007

Suite Normanda: Finestres





L’esplendent llum
d’una tarda

deliciosament gris,

gronxa petits poms

de flors boscanes.


Apagaré llums

per envoltar-me de foscor

i creure’m part d’aquest món.


Reptant sobre la tèbia

i polida aspror

de la tarima,
tot nu,
com els mots

dels laments de les roselles.


Enyorança miserable

de remors de cossos

al mar.


Aleshores cruix el teu esguard

i em torno transparent

com una cambra buida.


I és en aquesta hora

pletòrica,
que,
rebutjada la quimera,

em recolzo a aquesta

banda del vidre.


Mentre la pregunta

es dibuixa,

pulcrament,

en una realitat

sense equipatge.

divendres, 24 d’agost de 2007

Suite Normanda: Silenci





Brollant del maragda.
Gèlidament blanc.
Remorosament blau.

Mantellina eterna
de passes pausades
sense ressò.

Estridència clara del buit.

Com albades inacabables

espessament furioses.


dimecres, 22 d’agost de 2007

Suite Normanda: Porta





Mira’m...

Podries obrir i entrar.

Però,

tal vegada,

tens prou endevinant

les ombres que s’entreveuen...


Intentant encaixar
les formes
en el reflex,
entendridorament matisat,

de la teva pròpia imatge

i la vida que ens envolta...

divendres, 17 d’agost de 2007

Suite Normanda: La Platja





En un dia esplèndid,
de cel blau i aigües clares,

trepitjo la platja

tèbia i neta...


Una sorra què,

potser,

em sembla més vermella...


Una mica més enllà

les rialles dels nens,

entre onades juganeres,

em retornen fins un ara

d’esperança incerta.

dijous, 16 d’agost de 2007

Suite Normanda: Àngel





Des de la penombra
de la cripta m’esguarda

amb un posat un xic

sorneguer.


Coneix el secret:

totes les passes que hem oblidat

de sentir nostres

ens han portat

fins la foscor dels sentiments.


Silencis com arcs

on es sustenten

el buit i la solitud.

dimarts, 14 d’agost de 2007

Suite Normanda: El reflex





Sóc jo.
Malgrat ningú pugui

afirmar-ho.


Entre jocs de llums

i reflexes amagats

en miralls secundaris.


Formant part d’una

irrealitat què,

malgrat tot,

va existir per uns instants.


Com els somnis dels sentiments

ens produeixen solcs

indelebles

al teixit més sensible...


I els llums es tornen

insuficients per indicar

qualsevol sortida

que ens porti

cap a un somriure.

dijous, 9 d’agost de 2007

dimecres, 8 d’agost de 2007

Suite Normanda: La Pedra





I malgrat mai
ho hagués cregut,

he pogut sentir

les veus de les pedres.


Explicant històries

de sol i de sang.

De coneixement

i barbàrie.


Històries més nostres

del que voldríem...


Històries de soledat...


Amb una tendència

al blanc i negre.

Suite Normanda: La Llar





M’ha sorprès la visió
del lloc que,

per uns dies,

anomenarem “llar”.


La seva imatge reflectida,

com si d’un quadre

impressionista es tractés,

al sempre omnipresent

riu.


Tal vegada,

de la forma en la que quedarà

gravada als nostres records:

tonalitats siena

emmarcades en maragda i blau.


Ara se que,

sense cap motiu aparent

ni especial,

trobaré a faltar aquest paisatges

quan tornem


Com el cos,

bell i en plenitud,

d’una dona.

dimarts, 7 d’agost de 2007

Suite Normanda: El Riu





Trepitjo, descalç,
la dolça catifa verda

que fa desaparèixer els peus.


(sentint la terra

com saba vivificant
i necessària)


Les passes em porten

fins el banc,

solitari,

vora la riba.


M’assec al seu costat

per no interferir

en la visió,

irrepetible i magnifica,

que és veure fluir

la vida en forma de riu.

dilluns, 6 d’agost de 2007

Suite Normanda: El capvespre





Sota el silenci
del llarg capvespre,

blanc, blau i roig,

retrobo l’alenada fresca,

verda...


Acotxada pel lleu remor

d’un corrent poderós

que convida

al somriure

a passejades tranquil·les.

diumenge, 5 d’agost de 2007

Suite Normanda: El camí





Camí...

Realitat borrosa

a velocitat constant.


Davant,

l’esperança o,

simplement,

el desconegut...


Darrera
el reflex nítid
dels somnis:

llunyans,

formosos,

impossibles...

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape