diumenge, 24 de juny de 2007

Escenaris: de silencis i capvespres.





Silenci
provocat per una afonia

roent

dels dins:

la meva covardia....

la teva absència...


I una feina

que em derrota

i em bloqueja...


Surto, doncs,

a la recerca de paraules

de llimona i mel,

als colors únics

dels capvespres.

dimarts, 19 de juny de 2007

Records: colors vius en blanc i negre





Sense melangia
puc tancar els ulls,

un moment,

i recobrar els colors

que m’envoltaven.


Escolto la remor de la cascada.
Les passes de la gent
i el xivarri de canalla,

endiumenjada,
corrent al meu voltant.

Els ocells cantant!!

(encara hi ha tants?)


Em sembla sentir
el sotragueig
dels
Washingtons
pel
passeig Pujades...

La mare em somriu.

El pare, ajupit,

fa cares aclucant un ull

per disparar la màquina.


I jo ric.

Gravant, inconscientment,

aquest moment

que recupero avui

davant aquesta foto

què, amb altres,

he trobat en una capsa.

(l'Ònix em va donar l'idea de remenar fotos "vintage"... gràcies)

dimecres, 13 de juny de 2007

Garden i Canon

Garden, Joan Miró (1893-1983)
Un altre proposta de Relats Conjunts






Remor
de mirada curiosa.

Embriac d’ombres blaves.

El cel esquitxat d’irisacions

com el sostre protector

de la teva mirada.


Laberint

difuminat brandant

la percepció, punyent,

d’una vida que ens embolcalla.

Perfilant arestes que voldriem

sentir lluny de nosaltres.


Silueta

d’infants rutilanment

multicolors.

Amarats del verd,

efímer, de l’herba als peus:

Vida entre somriures


Falciots

intrèpids de vol elàstic.

Somnis del destí

com simfonia del bes

necessari com l’aire:

Un camí a casa


Sol

més enllà d’estels ancestrals

que ens arriben

implacablement als dins.

Brodant flors exòtiques

sobtadament dolces.


Rebrollar

d’estams i pètals a les mans.

Matinades encuriosides

per l’idoneitat humil,

de l’aroma de les passes.


Solc

de les notes dibuixades.

Partitura que cantussejem

de forma desmenjada.

A l’eixida veiem passar

una vida despreocupada.


Laxitud

tumultuosa que referma

la passió dels colors únics.

Reguitzell fecund

confinat al temple

de les teves paraules.

dissabte, 2 de juny de 2007

Escenaris: de la bellesa de les portes de l'infern






Davant l’atracció, fuig...

És l’espiral de la ment buidant-se
concèntricament per canonades
iridescents cap a un no res
que somnio alliberador.

O, tal vegada,
és l’acotació de la mirada
esmaperduda i sense vida
que, inconscientment,
cerca la llum que la havia
acotxat fins ara.

Caient de genolls
i trencant el plor
que no has pogut
plorar fins ara
degut a les mirades
de menyspreu
per ser com ets.

Patint pel mal que no
has fet encara
però que albires
com les ombres
d’un futur cada vegada
més proper...

I mentrestant, lligues
paraules per fer somniar
altri somnis
inexistents...

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape