dijous, 31 de maig de 2007

Escenaris: reixa amb fons d’aquarel•les





Dins.
Mirant enllà a través

dels espais mínims

del dibuix de la reixa.


Una llum,

amb la dolçor subtil

de les aquarel·les,

em xopa i s’esmuny

pels porus del meu jo.


Respiro, profundament,

les teves paraules

com la llum del moment.


I ens busquem

sota la claror única

dels silencis,

les carícies,

les besades...


Aturant el món

durant tota l’eternitat

d’una mirada.

diumenge, 27 de maig de 2007

Escenaris: de la fi i altres circumval•lacions.





I, de sobte,
andanes buides

sota l’il•luminació somorta

de rellotges

de busques aturades.


Senyal inequívoc

què s’ha exhaurit

el temps.


Vaig a consigna

i recullo les maletes

de monotonia

i grisor.


Fora, llum.

Vida de vides reflectides

en vides que no son seves.


Uniformitats multicolors

a través de portes

de foscor.

divendres, 25 de maig de 2007

Escenaris: porta i llum





Contrallums encegadors
entre porxades,
per on desapareixen
les paraules.

Porta entreoberta
i gust amarg.
Tacte de molsa
a destemps.

Aromes de llum
desdibuixades
entre ombres encreuades.

Al llinda de la mirada,
vestim el moment
amb el tast,
-necessari, imperiós, plaent-
dels sexes.

L’ombra arriba
com crònica d’un final.

dilluns, 21 de maig de 2007

Escenaris: d’ombres i llums





Envellir sota un ritme
de pluja:

estrany plaer

de silencis i records.


Beure dels colors dels sons

que ens amaren de mots.

Rosada imprevisible

de melangies profanes.


Desig irracional.


No és un cercle:

la discontinuïtat

emergeix d’angles aguts

desplomant-se

en tirabuixons acrobàtics.


La gota aixeca

eixordadores onades

concèntriques

com la maça al gong.


Horitzó reclòs

en mantellines

anacròniques

esquitxades de verdet.

divendres, 18 de maig de 2007

Escenaris: del riu, els arbres i el penya-segat





Equidistància ambigua
completant l’imatge

escapçada.


Cossos allunyats

per regles que brollen

de consciències arcanes.


Emulsió a la retina:

arrel i roca.


Fluid arquetípic:

saliva als cossos.

Escenaris: paret i miralls





La vida es reflecteix
com un silenci sobtat

en un joc de llums.


Produint l’esclat salvatge

del perfum de les mimoses.


Presoner de l’aroma

de les paraules

als teus cabells:

no recordo

el color dels teus

llavis al besar-me.

dimarts, 15 de maig de 2007

Escenaris: capvespre i mar






Beure el vi del moment
en capvespres vora el mar.


Acaronats per marinades

xafogoses,

vora titil.lants llums

de vímet.


Projectant vaporoses

ombres dansaires,

al compàs arrítmic

de les onades.


El silenci als llavis.


La paraula a l’esguard.

diumenge, 13 de maig de 2007

Escenaris: espelmes i bufadors





Canvio les espelmes
pels estams de la flor,

i deixo que sigui el vent

qui
acaroni i els faci ballar.

Temps haurà

per deperir

sota la força d’una

bufada.


Els convidats arriben

sense necessitat

d’invitació...


Saben que la porta

mai és tancada.

dijous, 10 de maig de 2007

Escenaris: foc i nit





Imperdurabilitat del traç
esplendorós

trobat, per casualitat,

entre papers rebregats

sota una muntanya de llibres

esgrogueïts.


Foc com clau

del silenci

quan arriba

el capvespre.

dimecres, 9 de maig de 2007

Escenaris: balconada i flors





Esperança destrenada
en fils d’olor

que floreixen

abocats

des d’un balcó:


Em fan aixecar

el cap i deixar de comptar

les rajoles que,

encara,

em queden per trepitjar

lluny de tu.

diumenge, 6 de maig de 2007

Endreces (IX)





I el somriure,
com la flor,
esclata
i ens il•lumina.

Necessitat folla
de respirar la vida
amb tots els seus colors.

Embolcallant-la
amb blaus de cel
i mar.


(per la Monalitza, intentant agrair tots els seus somriures)

dimecres, 2 de maig de 2007

Escenaris: illes i mar





Pins a contrallum
enmig la pesantor

de les tardes d’estiu.


Com la teva silueta
emergint
d’un poderós reflex

blau de capvespre.


Apropant-te

segura i orgullosa.

Càlidament abillada

de sal, sorra i aigua.


Aturant el temps

fins l’encontre dels

nostres cossos.

Escenaris: de plantes darrera la reixa





Apuro,
amb golafreria de pres,

espurnes

que degoten

amb dificultat

entre branques i barrots

recargolats.


Finestra enfora,

el fragor d’una vida

frondosa

enverdeix llanguidament

lluny l’abast

dels somnis.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape