diumenge, 29 d’abril de 2007

Escenaris: Aigua amb circulació estàtica






Tardes de converses solitàries
de gesticulació enèrgica.

Donant l’esquena a un món

que es reflecteix,

lleument indefinit,

com memòries
que recorden la nit.

O bé...


Observem la complexitat

d’un estiu persistent

des de talaies

que creiem privilegiades

i que, en realitat,

s’esfilagarsen

sota el pes

de l'imatge

de la llàgrima

al teu rostre.


Camí translúcid

de sentit únic.

dimecres, 25 d’abril de 2007

La persistència de la memòria

La persistència de la memòria. Salvador Dalí 1931
Relats Conjunts






Batecs blans
mandrejant

entre boires lacades

per on arrosseguem

el dits tristos de l’ànima...


Obligant-nos a obrir

armaris

i pujar a les golfes

a la recerca

d’una Underwood

-tronada
i tipogràficament deficient-
per expulsar totes

les paraules

empolsegades

que corsequen la mirada.


Teclejant silencis

en un vals lent

que s’esmuny,

com el degoteig

del temps dels amants,

imperceptible i sense pausa.

dissabte, 21 d’abril de 2007

Escenaris: pensament aïllat


Sant Cugat (Foto cortesia de MAVB)



Detalls fràgilment fragmentats
recolzen la nit en un coixí.


La llum fora de l’hivernacle.


Una història oscil·lant

en el flux del dolor.


El brunzir d’insectes

d’ales irisades.


Respirant com un tràmit

de silencis lents

i pesants,

en un jardí nou

i discordant.


Corrent embriac i abstracte

de records extraviats,

rebutjats,

i captivament retrobats.


Estimar-nos amb l’ànima

vestida de paisatges

que omplen pupil·les

incrèdules.


Pregaria de cossos llunyans

amarats en llàgrimes turquesa,

amb regust de menta fresca.

dimecres, 18 d’abril de 2007

Escenaris: borinot i flor


Sant Cugat (Foto cortesia de MAVB)





Indecís,
saltironant de flor en flor

per libar el nèctar

més dolç

acaronat per estams

de seda...


...el recorregut dels meus llavis

pel teu cos...

Endreça (VIII)


Empuries (Foto cortesia de MAVB)



Escoltes un blau
que ens ofereixes

a bocins,

- com subtils pinzellades -

per que ens acotxi

amb l’escuma del teu deixant.


Intrèpidament indòmita,

brillant com la nit més

clara del dia més fosc.


Llegint a la sorra tots

els mots batuts

per les onades:


la llibertat que proporciona l’amor.


(per l'Arare...
;¬) )

dilluns, 16 d’abril de 2007

Escenaris: a l’altre banda del mirall








Buscant una sinopsi
de la vida viscuda

fins al moment,

em trobo en imatges superposades

com matriosques translúcides.


Emmarcades per elements

quotidians de fragilitat

artesana.


Edificis anodins

tristament empolainats,

suren a l’aparador.


I,
darrera d'un senyal de prohibició,

una imatge,

difuminada,

com la teva.

dissabte, 14 d’abril de 2007

Escenaris: nenúfar i granota





Somni ferit per la bellesa
inabastable

d’un paisatge pautat

per l’imaginació

impenetrable

de la pluja.


Fulles,

com calzes extravagants,

aixopluc de les petjades

de la memòria.


I entre llençols maragdes,

la granota i la flor,

juguen a estimar-se.

dijous, 12 d’abril de 2007

Anatomia: cos






... I al obrir els ulls
he sentit
la solitud
dels braços
que envoltaven
el meu cos
parcialment dibuixat
com peces
d’un trencaclosques...

...els meus...

dilluns, 9 d’abril de 2007

Anatomia: cames






He arribat a tu
resseguint un llarg camí

des de el taló fins

les natges...


El desfaig delerós.

I retorno per camins nous.

Entre besades.


Aleshores t’alces

i em prems amb força.

I jo,

prenent-te pels malucs,

et faig seure

al niu de les meves cames...


I ens gronxem

entre músiques i paraules,

encara per inventar-se,

com els colors dels silencis

quan neix la matinada...

Anatomia: tors







Tu em ressegueixes

amb una tendresa

un xic salvatge.


Jo suro en tu,

obscenament retut ,

a l’aroma dels teus cabells

pessigollejant

el meu pit.


El desig ens traspua

i brolla per les puntes

dels dits disposant,

indolentment,

recòndites marques

a cada solc de la pell....

divendres, 6 d’abril de 2007

Anatomia: mans






Baixa l’agulla,
lentament.

fins l’espiral finita de vinil.


Recorre solcs, valls,

i avencs.

Acaronant cada racó

del camí

per extreure notes,

harmonies, silencis...


De vegades,

potser,

un crepitar inesperat...


Obtenint una sonoritat

exempta de perfecció

i plena de musicalitat


I la fi on,

sense cap automatisme,

es produeix la repetició

rítmica de la darrera òrbita.


Fins que realitzem el tomb

amb un gest que mesurem

elegant, senzill, delicat...


I parem l’orella

i els sentits

en les noves sensacions

que s’apropen...


Les mans als

nostres cossos...

dimarts, 3 d’abril de 2007

Anatomia: llavis






Just després del tro,
insonoritzo el moment,

tancant l’espai

a qualsevol percepció

supèrflua.


La sensació és viva...


Dos cossos...


El so dels teus llavis
trenant-se
als meus...

Anatomia: ulls







Em vesteixo amb la mirada
per protegir
la vida.

Endreço llavis i riures

entre camps de roselles

i blat tendre.


Per, més tard,

anar a la seva recerca

amb tu,

travessant parterres dolços

i comissures de desig....


Circumval•lant arèoles

com si fóssim cossos

celestes.


Mentre tota la pluja

rellisca per murs assedegats.

Les nostres pells nues.

diumenge, 1 d’abril de 2007

Somriure remeier





Al matí lent,
esperances com veus noves

esclaten en focs

d’artifici blaus i verds.


Somriures remeiers

d’esguard càlid

i fragàncies boscanes.


L’únic vestit necessari

per ser-hi.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape