dissabte, 31 de març de 2007

Xenacs (Endreces VII)







Caminant
per aquesta tardor

en Primavera,

recullo les aromes

i murmuris

que et fan reviure.


Intentant reconèixer

les teves passes,

en aquesta terra

teva.


Imaginant-te

com un esperit del bosc,

entremaliat i lliure,

que dona color

al vent.


(per l’elur)

dimarts, 27 de març de 2007

Presencia perduda






No puc recordar
l’aroma de les teves
mans al meu cos


L’oblit que desitjaves

m’acotxa fredament.


Silenci d’un joc de miratges.


Follet que buida butxaques i

descauteritza ferides,

mentre girem el cap

per sobre les espatlles.


Presencia perduda

com els somriures

promesos i
eterns.

Octubre a la pell.

dilluns, 26 de març de 2007

Enyorança






Hi ha una pau estranya
aquesta nit que apunta freda.


Pot escoltar-se el silenci

de l’enyor del desconegut.


Silueta fibrosa projectant-se,

finestra enllà,

a través de somnis maragdes.


El murmuri del teu cos,

llunya,

entre llençols i coixins

flonjos,

que esmorteeixen

la remor de la nostra

besada

-assedegada i necessària-

d’amagat de la realitat

que ens envolta.


dissabte, 24 de març de 2007

Ashes (by Edvard Munch)




Jo,
fosca cendra

empal•lidida

davant

el teu cos creador
de la
forma de les formes.

Encerclat per un foc

viu, rebel i mandrós

què,

com lava vigorosa

rellisca fins el malucs.


Llum encegadora

que esborra

qualsevol altre

paisatge
que no sigui
la teva força:

pell bruna,

cosset vermell,

vestit albí


I tota la tristor
al teu esguard.

Fantasmes
que no
he sigut capaç d’allunyar,
amb carícies ni besades,

mentre m’omplies del teu amor

rítmicament,

com en una dansa

de reminiscències orientals.


Amargura de la dolçor

fracassada.

Inici de la foscor

i l’adéu.

dimarts, 20 de març de 2007

Silenci als palmells








Quantes paraules son necessàries
per plorar la melangia
que van trobar
la nuesa dels nostres cossos?

L’importància del silenci
als palmells.

El crit del bes
destrenant-se,
amb dolcesa,
sobre les teves espatlles.

El desig de desitjar-nos
amb un somriure
a l’esguard.

diumenge, 18 de març de 2007

Nostàlgicament blau






Quan els dies s’acumulen al cos,
i els temps esdevé música

enmig d’un batibull

d’idees esbojarrades

que no soc capaç

de transcriure

de forma coherent,

dibuixo el teu cos

amb la dolcesa

de les teves paraules.


Aleshores,

nostàlgicament blau,

remunto sentiments

laxament oferts

al desig.

divendres, 16 de març de 2007

Nou olor a pluja





De nou aquesta olor a pluja!

Penetrant pels narius
i perfumant-me
amb ressons
de herba humida
i riallera.

Que em revifa els dins
i adorm la paraula
intrusa a la meva pròpia
consciencia.

Refracció irregular
de pupil•les glaçades.

Com un bes oblidat
entre cartes perdudes
que mai van ser escrites.

dimarts, 13 de març de 2007

Reverberació





No trobo les paraules
per expressar

el desig

de la meva pell

sota la teva.


Sentint les teves mans

acaronant el meu cos.


La necessitat

dels teus mugrons erectes.

Dels sexes en comunió
plena.

Reverberació de colors.

Esclatant
del ball
de les nostres
llengües.

Esberlant els ritus.

Com quan mengem,

amb fruïció,

aromàtics préssecs
de vinya
i dolces magranes.

dilluns, 12 de març de 2007

...a la finestra...






Deixaré els sentiments
a l’ampit de la finestra.


Amb les cames penjant.

A sol i serena.


De tant en tant,

els portaré panses i ametlles

en paneres trenades

amb clavellines i freixes.


I esperaré

la transmutació

a l’essència primigènia:

El desig del plaer
als teus braços.

Sinuositat





reclinat sobre l’escriptori intueixo
paraules que brollen de

l’ombra ambigua

dels dits sobre

el teclat


retenint

la sinuositat

d’un camí d’ambre

darrera el moviment

imperceptible de parpelles tancades.


esqueixos de pluja que

regalima coixí avall

mentre gronxa

espurnes que,

entremaliades,

brillen sota

el signe
del teu

sexe.

diumenge, 11 de març de 2007

Foxtrot





A la recerca d’una seqüència
melòdica de fraseig perfecte,

desperto a la realitat,

quasi blava,

de llengua entumida

i silencis obscens.


Amb la sensació

de llegir la vida

saltant pàgines...

Per cansament

o indisciplina...


I com en una utopia

discapacitada i buida,

arrossego les passes

per ballar,

amb la teva absència,

un foxtrot abstracte

en tempo de blues.

dissabte, 10 de març de 2007

Pigments





Resseguir i repintar
el teu cos

amb els meus llavis.


Pinzell amarat

dels pigments

que m’ofereixes.


Recreant perspectives

ignotes,

voluptuosament

fluctuants.

divendres, 9 de març de 2007

Marró verdós




Sense saber-nos,
ens emmirallem

en marrons verdosos.


Endinsant-nos

pels viaranys

remots

de la necessitat

de la paraula.


Enyorança

provocada

per ràfegues

de solitud.

dijous, 8 de març de 2007

Sense paraules (III)



Love the One You’re With

Stephen Stills


If you’re down and confused,

and you don’t remember who you’re talkin’ to.

Concentration slip away,

‘cause your baby is so far away.


Well there’s a rose in the fisted glove

and the eagle flies with the dove,

and if you can’t be with the one you love,

honey, love the one you’re with,

love the one you’re with,

love the one you’re with,

love the one you’re with.


Don’t be angry, don’t be sad,

and don’t sit cryin’ over good times you’ve had.

There’s a girl right next to you,

and she’s just waitin’ for something to do.


And there’s a rose in the fisted glove

and the eagle flies with the dove,

and if you can’t be with the one you love,

honey, love the one you’re with,

love the one you’re with,

love the one you’re with,

love the one you’re with.


Dit dit dit dit dit dit dit dit,

dit dit dit dit dit dit dit dit,

dit dit dit dit dit dit dit dit,

dit dit dit,

dit dit dit.


Turn your heartache right into joy,

she’s a girl, and you’re a boy.

Well get it together, make it real nice,

You ain’t gonna need anymore advice.


And there’s a rose in the fisted glove

and the eagle flies with the dove,

and if you can’t be with the one you love,

honey, love the one you’re with,

love the one you’re with,

love the one you’re with,

love the one you’re with.


Dit dit dit dit dit dit dit dit,

dit dit dit dit dit dit dit dit,

dit dit dit dit dit dit dit dit,

dit dit dit,

dit dit dit

Respirar-te





Com un blues,
aquesta pluja necessària

em fa créixer

la necessitat de respirar-te.


Pell amb pell.


Com una ventada crepuscular

que ens desvetlli de la letargia

de la monotonia diària.


Beuratge multicolor

emmagatzemat en un

vell matràs

aromatitzat de gingebre.


I una dolçor,

com de tarongina,

ens acotxarà

els cossos nus

amb la primera claror

d’una nova matinada.

diumenge, 4 de març de 2007

Arcans





A la llum de l’eclipsi
descobrírem la porta secreta.


Vaig reconèixer incunables arcans

en lleixes oblidades

i, regirant les seves pàgines,

trobàrem la paraula.


Sense perdre la mirada

vam invocar el mot.


I el crit va morir

ofegat

per la passió

de les llengües

assedegades.

Sense paraules (II)


Una feblesa que he recuperat de blocat...
________________________________________
Genesis – Afterglow
(Banks)

Like the dust that settles all around me,

I must find a new home.

The ways and holes that used to give me shelter,

Are all as one to me now.

But I, I would search everywhere,

Just to hear your call,

And walk upon stranger roads than this one

In a world I used to know before.


I miss you more.


Than the sun reflecting off my pillow,

Bringing the warmth of new life.

And the sounds that echoed all around me,

I caught a glimpse of in the night.


But now, now I've lost everything,

I give to you my soul.

The meaning of all that I believed before

Escapes me in this world of none, no thing, no one.

And I would search everywhere

Just to hear your call,

And walk upon stranger roads than this one

In a world I used to know before.


For now I've lost everything,

I give to you my soul.

The meaning of all that I believed before

Escapes me in this world of none,


I miss you more.

dissabte, 3 de març de 2007

Rajoles





Aixecada la trapa,
els ulls topen

amb rajoles

col•locades rigorosament.


Paraules nívies

amagades,

curosament,

sota la tèbia llum

d’un capvespre.

Continuació






Un cop esbotzada

l’esperança

sol queda

la covarda

rutina

del respirar

diari.

Resum





Inexistència respirada.
Catarsi de foscors glaçades.


Purificació dolorosa

assolida a través

d’una solitud

asèptica i perfecta.


Perbocació

de fels inequívocament interiors.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape