dimarts, 27 de febrer de 2007

Sense paraules



(És fàcil trobar a faltar a persones com vosaltres. I, malgrat el cansanci, és dificil resistir la temptació venir a dir-vos bona nit)

Tom Traubert's Blues
(Tom Waits Àlbum: Small Change)

Wasted and wounded, it ain't what the moon did
Got what I paid for now
See ya tomorrow, hey Frank can I borrow
A couple of bucks from you?
To go waltzing Matilda, waltzing Matilda
You'll go a waltzing Matilda with me

I'm an innocent victim of a blinded alley
And tired of all these soldiers here
No one speaks English and everything's broken
And my Stacys are soaking wet
To go waltzing Matilda, waltzing Matilda
You'll go a waltzing Matilda with me

Now the dogs are barking and the taxi cab's parking
A lot they can do for me
I begged you to stab me, you tore my shirt open
And I'm down on my knees tonight
Old Bushmill's I staggered, you buried the dagger
Your silhouette window light
To go waltzing Matilda, waltzing Matilda
You'll go a waltzing Matilda with me

Now I lost my Saint Christopher now that I've kissed her
And the one-armed bandit knows
And the maverick Chinaman and the cold-blooded signs
And the girls down by the strip-tease shows
Go, waltzing Matilda, waltzing Matilda
You'll go a waltzing Matilda with me

No, I don't want your sympathy
The fugitives say that the streets aren't for dreaming now
Manslaughter dragnets and the ghosts that sell memories
They want a piece of the action anyhow
Go, waltzing Matilda, waltzing Matilda
You'll go a waltzing Matilda with me

And you can ask any sailor and the keys from the jailor
And the old men in wheelchairs know
That Matilda's the defendant, she killed about a hundred
And she follows wherever you may go
Waltzing Matilda, waltzing Matilda
You'll go a waltzing Matilda with me

And it's a battered old suitcase to a hotel someplace
And a wound that will never heal
No prima donna, the perfume is on
An old shirt that is stained with blood and whiskey
And goodnight to the street sweepers
The night watchman flame keepers and goodnight to Matilda too

dilluns, 26 de febrer de 2007

Plaer desplaent





Ritus
oficiats per la tebiesa d’uns llavis
damunt la pell.

Símbols apòcrifs
de sentiments eclèctics.

Plaer desplaent.
Buidor nòmada.

T’enyoro prou
per bressolar-te
des de els meus somnis?

Foscor protocol•lària
impúdicament neutre.

Passes perdudes





Porto hores cercant
les paraules

què, al ajuntar-les,

em permeti

desestimar
sentiments,
paraules,
moments, 

silencis...

I recollir les passes perdudes i portar-les,

anònimament,

a qualsevol deixalleria.


On la saviesa

d’operaris especialitzats

recondueixin

velles desferres

en bells camins nous.


dissabte, 24 de febrer de 2007

Idea Negra (V)





Potser el secret fora
entendre que

estem escrivint negre

sobre negre.


I, això, és

molt difícil de llegir.


He anat a comprar

llibretes noves

i caixes de colors.


Però tampoc
tinc esperança
que recuperem el traç.


Hem perdut la paraula.

divendres, 23 de febrer de 2007

Marxar





Marxar fora vila.

Esmicolant petjades

que son absorbides

per les clivelles

de les llambordes.


Enmig d’un xipolleig

d’imatges rovellades.


Marxar sense barrar portes.


Paraules subhastades

amb intrusisme irònic.

dijous, 22 de febrer de 2007

Horitzó enllà





Arribat el moment,
tancaré la porta
per deixar córrer
la felicitat
lliurement.

Horitzó enllà.
Prou lluny de mi.

No trobaria present millor.

Paper Manila





Recupero mans
de paper Manila

per crear imatges

amb sutges de colors.


Mentrestant ens malbaratem,

insomnes,

esperant l’arribada

de somnis com brolladors

d’esperances.


Textures del vent.


Tal vegada hi hauria prou

en trobar-te,

nua,

sota llençols lleus

com ombres de salzes.

dimecres, 21 de febrer de 2007

Velha Infancia



(Un xic cansat per penjar "producció pròpia", fruiu d'uns minuts musicals. Gràcies. Petons)

Velha Infancia (Tribalistas)

Você é assim
Um sonho pra mim
E quando eu não
Te vejo
Eu penso em você
Desde o amanhecer
Até quando eu me deito
Eu gosto de você
E gosto
De ficar com você
Meu riso é tão feliz contigo
O meu melhor amigo é o meu amor
E a gente canta
E a gente dança
E a gente não
Se cansa
De ser criança
A gente brinca
Na nossa velha infância
Seus olhos, meu clarão
Me guiam
Dentro da escuridão
Seus pés me abrem o caminho
Eu sigo e nunca me sinto só
Você é assim
Um sonho pra mim
Quero te encher
De beijos
Eu penso em você
Desde o amanhecer
Até quando eu me deito
Eu gosto de você
E gosto
De ficar com você
Meu riso é tão feliz contigo
O meu melhor amigo é o meu amor
E a gente canta
E a gente dança
E a gente não
Se cansa
De ser criança
A gente brinca
Na nossa velha infância
Seus olhos, meu clarão
Me guiam
Dentro da escuridão
Seus pés me abrem o caminho
Eu sigo e nunca me sinto só
Você é assim
Um sonho pra mim
Você é assim
Você é assim
Um sonho pra mim
Você é assim
Você é assim
Um sonho pra mim
Você é assim

dilluns, 19 de febrer de 2007

Quotidianitats





He trobat tot el que creia
que no existia

al fons dels teus ulls.


M’has acaronat,

fent-me únic,

en un univers nou

creat per l’encanteri

del teu somriure

i la teva mirada.


Inventant quotidianitats
màgiques
de tot el que ens envolta.


El que ha estat però mai ha existit,

en la conjunció de fantasia i raó.

diumenge, 18 de febrer de 2007

I got Life


(Per tu, perque si...)

I got life, mother
I got laughs, sister
I got freedom, brother
I got good times, man

I got crazy ways, daughter
I got million-dollar charm, cousin
I got headaches and toothaches
And bad times too
Like you

I got my hair
I got my head
I got my brains
I got my ears
I got my eyes
I got my nose
I got my mouth
I got my teeth
I got my tongue
I got my chin
I got my neck
I got my tits
I got my heart

I got my soul

I got my back

I got my ass

I got my arms

I got my hands

I got my fingers

Got my legs

I got my feet

I got my toes

I got my liver

Got my blood


I got my guts (--I got my guts--)

I got my muscles (--muscles--)

I got life (--life--)

Life (--life--)
Life (--life--)
LIFE!

dissabte, 17 de febrer de 2007

Pluja de febrer





Plou per fi.

I he sortit a caminar

per carrers estrets,

solitaris,
llunyans.

Observant

com la gent s’amaga

sota paraigües grisos.


Permetent que la pluja

xopi el meus cabells.


Encaparrat en trobar

metàfores impactants

quan sols vull dir-te què:


Et vull,

et desitjo,

et necessito,

t’estimo.


Vida inquieta





Aquell silenci nou i antic alhora
ha trucat a la porta i em reclama
injustament o no

Em passa comptes.
I la vida es remou inquieta i sola:
davant, present i contra.

Amb un record irrevocablement encès
que ha tornat com era o com em penso era

Obro els ulls i és la tarda qui ocupa
atentament el lloc d’aquella pausa,
que es reprèn com una cosa d'algú.

També sobre la tarda que conspira.

dijous, 15 de febrer de 2007

Paraula





Intento,
cada dia,

escriure ni que sigui un vers,

una línia,

una paraula.


Ni que sigui petita i inventada.


Per fer-me memòria

que soc viu.


I que visc.


I que he viscut

al llarg de totes les hores

d’aquest dia

fins el moment de plasmar-la.


Bé en paper.

Bé amb tinta binaria.


Si hi ha que no faig servir,

o que no se com adobar-les,

les fico en un sarró,

per si mai les necessitava.


Llànties al camí què,

potser algun cop,

em porti a un lloc on dir casa.

dimecres, 14 de febrer de 2007

Teràpia





Colpeja la vida,
- que aixeca filada a filada,

i de vegades fora plomada i nivell -

fins sagnar els artells.

Obre forats
per on rellisca

un xic d’aire

nou.


La necessitat del

riure

com teràpia

per viure...

dilluns, 12 de febrer de 2007

Dansa





Extreu de la dansa,
bella i salvatge,

de les partícules de pols ,

la subversió tangible

de l’anihilament dels somnis.


I es aleshores quan estén

les mans per escalfar-se

sota una llum

fredament somorta.


Nauta inexpressiu

de solituds xacroses..

diumenge, 11 de febrer de 2007

Del llit estant




Del llit estant
ha vist com ho recollia tot:
Passió,
petons,
carícies,
salives,
besades,
amor,
desig...

Ho ha ficat en bosses
i, minuciosament,
ha fet el buit
en cada una d’elles.

Aleshores,
les ha ficat a l’armari.

Ha tancat amb clau
i, sense afegir paraula,
ha desfet el llit i ha marxat
a posar una rentadora
per esbandir les restes
d’amor dels llençols.

dissabte, 10 de febrer de 2007

Despertar





...I despertar
al contrallum

del teu cos

quan tot just clareja.


Respirar el silenci

de la teva presencia.


Somriures d’ulls clucs.


El primer bes s’atansa...

dijous, 8 de febrer de 2007

Desig





Desitjar el desig ara.
Desitjar-te com mai.

Desitjar-te nua i blanca.


La sina al llavis.


Les boques,
ansioses,
jugant a amagar-se.


Tensar els cossos

sota l’imperceptible

flonjor de les polpes

dels dits.


Mirar-te,

sencera,

amb les mans.


Sentir-te
cada pulsació:
El mugró que brolla,

fragant,

com l’almesquí

en primavera.


Aleshores em beses.


I em replego

dintre teu

com els estams

als pètals.

dimecres, 7 de febrer de 2007

Jo






Aixoplugat en les paraules d’altri
em desplaço en tartana

electrònica.

Amb cossis i baguls

plens d’andròmines

petulantment

inútils

que regalo a mans plenes.


Imatge difusament insegura.


Passant de puntetes

per oblidar els records

que fugen amb el temps.


Obtenint la redempció

de la vostra mirada

i els vostres mots.

dimarts, 6 de febrer de 2007

Pulsació





Llum gronxada
sota la pulsació,

fredament mecànica,

d’un temps inabastable.


Als patis de les escoles,

les nits primerenques d’estiu,

les bandes assagen Prokofiev

sota lilàs embriacs.


Les passes resonen

amb l’armonica

disonancia

de batecs arritmics.


Esvoletec lleu,

peces
al voltant nostre.

dilluns, 5 de febrer de 2007

Omplir-me de tu





Omplir-me de tu.

El llavi dolç com gerds vermells.

Somnis recaptats

com les aromes de gessamí

a les tanques.


I tot el desig

de tu,

amb tu,

per tu...


Il•luminant els nostres cossos nuus.

divendres, 2 de febrer de 2007

Idea Negra (IV)





no trobo la mà
fanals de carrer trencats
ram de flors seques

Idea Negra (III)





Esperança que marceix.

Paraules que s’entrebanquen

en murs massa gruixuts

i perboquen damunt nostre

com una pluja

fastigosa

i irracional

per la que no trobem aixopluc comú.


Obrir la porta i sortir


Respirar...


On és el somriure?


La sequera fa florir

indiferència a la terra erma.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape