dijous, 27 de desembre de 2007

Sensacions: Lluna





La lluna atura
el temps de la besada.

I cada gest es torna

efímerament infinit.


L’absurd,

com reducció ridícula,

del sentiment cert.


Mans assedegades

dels sons que la pell

inventa pels colors

del plaer.


No hi ha promeses,

paraules, fets

que em facin estimar-te

més del que
t’estimo
ara.

Sols sentir el teu cos,

fresc,

com l’herba segada

sota els peus.


Vertiginosa il•lusió

perduda entre les certeses,

desvagades,

que ens atrau com la gravetat

impertinent que augmenta

les distàncies.


Somni de cabells

desplegats sobre el llit.

Corona sensual

de calidesa còmplice.


Llàgrimes que desborden,

colpejant els dins,

amb les tessitures més tendres.


Mecanisme de la voluntat
del origen.
Descobriment de la pèrdua.

6 comentaris:

MoNaLiTzA ha dit...

En som dos que mirem alhora, que furguem entre les paraules i les musiques (sempre sense accent) que ens deixes aquí perquè aprenguem a gaudir-les.

iruna ha dit...

barbollaire...

la lluna encara està més lluny que natros... allà sí que no hi podem arribar. només alguns astronautes hi arriben... però natros no ho som.

ets un somiador... un poeta capaç d'escriure paraules precioses quan mires a la lluna de cara, de reüll, o d'esquena... però també quan mires les flors, les pedres, les estrelles, los boscos, quan fas caldo, quan fas punt de creu, quan passeges, quan escoltes música, quan estàs cansat, quan la feina te supera, quan estàs content, quan acompanyes als teus fills, quan fas fotografies, quan amb qualsevol detall mos fas somriure... a vegades amb tristesa... en el fons, sempre, amb l'alegria de poder estar-te llegint...

monalitza... t'has perdut pel nord estos nadals o què? t'hem enyorat molt...

una abraçada, carinyets

elur ha dit...

Poeta... l'altre dia vaig sortir expressament per veure-la, tan rodona i plena com era, vaig parlar una estoneta amb ella, no ho havia fet mai d'aquesta manera... dubto de que m'escoltés, però vaig poder-me'n anar al llit més tranquil·la.
Si la veus aquesta nit, recorda que t'hi he deixat un petonet.

Carme Fortià ha dit...

llunes que ens fan somiar, oblidar, enyorar, recordar, sentir, enamorar,...

molt bon any Barbollaire!

Arare ha dit...

Que tinguis una bona entrada d'Any Nou, poeta!

Una abraçada.

barbollaire ha dit...

monalitza no tindré temps d'anar a la pelu... espero que si ho aconseguim no t'espantis.
Petonets dolços ;¬)***

iruna sóc com sóc... per bé o per mal. Somniador? Si, segurament... I molt content de ser-ho... la realitat ens colpeja a cada pas, centenars, milers de vegades, sense pietat...
Doncs en les coses importants, aquelles que no s'acostumen a veure amb els ulls, prefereixo continuar somniant... encara que faci mal... és un mal dolç i pel que val la pena viure...
Cabasset de petons dolços, xiqueta :¬)*******

elur jo em faig un fart de parlar a la lluna... He sortit i he rebut els teus petons, mirant-la... O sigui que si la veus, podràs trobar la meva mirada agraïda...
Follet se t'he girat feina... sense compromís
Un petonet dolç ;¬)***

Carme la lluna és una mica com el mar, no? necessari, purificador, company/a, complice...

Bon any, nina, un petonet dolç
;¬)***

Arare Bona any. Cabasset de petons dolços :¬)*******

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape