divendres, 9 de novembre de 2007

De pas: Contrallum, contrapàs





Contrallum de paraules interiors,
brandant silencis

de somnis
somniats
amb els ulls oberts.


Carícies
com
balades
que emergeixen,

degotant suaument,

amb lluentors
de notes
incoherentment
esfereïdes
entre silencis de blanques.


Contratemps
o contrapàs.

Compàs arrítmic

per un ritme

de no-vida.


Fins que et trobo.


I la llum atura

el temps al teu
esguard.

9 comentaris:

barbollaire ha dit...

Pra Ser Sincero
(Marisa Monte e Carlinhos Brown - Àlbum:Infinito Particular)

Eu era tão feliz
E não sabia, amor
Fiz tudo que eu quis
Confesso a minha dor...

E era tão real
Que eu só fazia fantasia
E não fazia mal...

E agora é tanto amor
Me abrace como foi
Te adoro e você vem comigo
Aonde quer que eu vôe...

E o que passou, calou
E o que virá, dirá
E só ao seu lado
Seu telhado
Me faz feliz de novo...

O tempo vai passar
E tudo vai entrar
No jeito certo
De nós dois...

As coisas são assim
E se será, será
Prá ser sincero
Meu remédio é
Te amar, te amar...

Não pense, por favor
Que eu não sei dizer
Que é amor tudo
O que eu sinto
Longe de você...

E agora é tanto amor
Me abrace como foi
Te adoro e você vem comigo
Aonde quer que eu vôe...

E o que passou, calou
E o que virá, dirá
E só ao seu lado
Seu telhado
Me faz feliz de novo...

O tempo vai passar
E tudo vai entrar
No jeito certo
De nós dois...

As coisas são assim
E se será, será
Prá ser sincero
Meu remédio é
Te amar, te amar...

Não pense, por favor
Que eu não sei dizer
Que é amor tudo
O que eu sinto
Longe de você...

zel ha dit...

Petons
com sospirs
que supleixen
els creixents enyors
dels dolços i emboirats jocs
que compartíem
estimant-nos
tu i jo

Arare ha dit...

Carinyu, em dóna la sensació que aquest poema ja l'havia llegit... pot ser o és que s'assembla a un altre?

M'agrada molt, però em resulta conegut. No m'havia passat mai, amb els teus poemes, guardant el teu estil, que això és normal, mai un poema m'havia recordat tant un altre com aquest.

Petonets de dissabte!!

barbollaire ha dit...

arare nina, ara que ho dius, potser aquest?

Jo ara no se trobar una altre similitud...

Petonet, dolç, de dissabte a la tarda, un xic mandrós..
;¬)**

barbollaire ha dit...

zel és preciós!!!! Em deixes sense paraules...
Gràcies!

Un petonet dolç. :¬)**

pentesilea ha dit...

deu ser un esguard preciós...

Uribetty ha dit...

Entre aquests paratges i els poemes...no tinc paraules company! M'ha agradat molt ;)
Per cert, on has fet aquestes fotos? si es pot saber...
Salutacions!

barbollaire ha dit...

pentesilea ho és... dolç, lluminós, tendre.

uribetty Gràcies company!! La d'aquest post i l'anterior a Collserola al camí de les Nespreres, per la banda de Vallvidrera.
Si vols saber més detalls, segueix el link de flickr. Acostumo a posar els detalls del lloc on les faig i situar-les al mapa.

Arare ha dit...

ai, Barbollaire, que no ho sé... que em sona "a tu". I prou. Però com que m'agraden tots, els teus poemes... no passa res, al contrari!!!

petonetssssss

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape