diumenge, 21 d’octubre de 2007

De pas: Flors inútils





Si la flor no trenca
l’udol feridor

del silenci...


què queda?

20 comentaris:

barbollaire ha dit...

Modinha
(Elis Regina / Tom Jobim / Vinícius de Morais - Àlbum: Sucessos Inesquecíveis de Elis Regina - Vol. 2)

Não, não pode mais meu coração
Viver assim dilacerado
Escravizado a uma ilusão
Que é só desilusão
Não, não seja a vida sempre assim
Como um luar desesperado
A derramar melancolia em mim
Poesia em mim
Vai, triste canção, sai do meu peito
E semeia emoção
Que chora dentro do meu coração

elur ha dit...

Poeta...et faig una abraçada ben forta i estreta i et deixo un munt de pilons de petonets dolços i carinyosos...
t'estimo!
:************

barbollaire ha dit...

follet porto un dies tontos...
com necessitat de "mimitus"...

si ja sé que el que estic dient és una bajanada, que tinc 47 "tacos"!!!

però...

bé espero que se'm passi aviat...

gràcies pels petons i les abraçades...
no pots arribar a imaginar com ho agraeixo!

petonets dolços.
t'estimo.
:¬|********

musa ha dit...

Fa dies que ho tinc complicat per passar. Sort que allò bo queda. Enhorabona!

barbollaire ha dit...

musa... vosaltres sou l'exemple d'això que dius:"...allò bo queda (o torna)"

Gràcies nina. Un petonet dolç. :¬)*

pentesilea ha dit...

queda la música...

aquesta tardor, ai!

Bona nit :)

Joana ha dit...

47 primaveres... D'uns colors inimaginables...amb les seves tardors, com la vida mateixa, o com el dia i la nit. Uns sense els altres no existirien... I estem vius!
Un petó!
Bona nit, poeta! Ah! Què són 47? Jajajaja

barbollaire ha dit...

pentesilea la música no queda... sempre hi és: Tardor, Hivern, Primavera o Estiu

la música és la vida... com el respirar, com l'aigua de la font més amagada i cristal·lina...

una abraçada.
;¬*

iruna ha dit...

barbollaire,
què queda?
te sembla poc l'harem on cada dia mos encomanes tota la teua dolçor?
a mi me tens aquí, com sempre.
has escrit quatre versos preciosos... feridors... però per a alguna cosa tenim la sal·liva....
i aviat tornarà la monalitza...!
ja podem estar contents...
bona nit, carinyet

iruna ha dit...

ui! que no s'escriu amb ela simètrica... merda!
per a alguna cosa tenim la saliva... i no és inútil...
una caricieta, amb la boca

barbollaire ha dit...

Joana i jo ara que et dic?
entendries, simplement: Gràcies?

47? on el que son... amb estones bones i d'altres no tant... com tothom...
I, encara que no he "ballat" molt... "que me lo quiten"... jo ja hi sóc aquí...

gràcies nina, per venir, per les teves paraules...
un petonet ben dolç!
:¬*

barbollaire ha dit...

iruna carinyet...
gràcies, gràcies, gràcies...

però tinc tant, la sensació de ser un esgarria-cries...
de fer malbé tantes coses...

un petonet dolç, xiqueta
:¬*

iruna ha dit...

barbollaire...!
un esgarria-què??? mira que m'ho prendré malament, eh!
a mi encara no m'has fet malbé res de res... al contrari...

també puc pensar jo el mateix, que tot ho espatllo... però no som tan importants, xiquet... la vida, afortunadament, no és com una ràdio que natros podem arreglar o destorbar en un taller... la vida va funcionant sola...

zel ha dit...

Quedes tu,
tocat per la màgia
i el do de les paraules.

Quedes tu,
acompanyant els silencis
de tantes cambres buides.

Quedes tu,
mirant capcot les ombres
que no es fan velles.

barbollaire ha dit...

zel gràcies per les teves paraules tan dolces i belles...
Segurament vosaltres teniu, en part, "la culpa" que encara sigui aquí i escrivint...

Ni en el més remot dels somnis, quan vaig començar ja fa una mica més d'un any, m'hagués imaginat trobar una colla de persones tan meravelloses...

Gràcies de nou, Roser

Arare ha dit...

Jolin, NEN!!! esgarria-cries, diu!
Annnnnnnnnndaya!

47 tacos? però si ets un infantó, ai marededeusenyor! ;)

Vale,vale, que calli i et faci un mimito.

Ok! Una abraçada forta forta i un somriure, va bé?

Que tinguis un bon dilluns, a mi avui em toca pencar a Barna (si hi arribo, que diu que els trens tornen a anar com volen, serà divertit i tot)

:)*******

Waipu Carolina ha dit...

un espíritu como el que tienes es lo importante, lo demás...que más da...

elur ha dit...

i què vols dir amb això dels tacus??
primera, 47 no són res.
segona, desde quan l'edat està renyida amb la necessitat de mimus, eh? desde mai, home!

Un cistellat, dels grossos eh?, ple fins a vessar de mimitus pel meu poeta estimadíssim!!!!!!

:***************

L'Avi.- ha dit...

Benvolgut Barbollaire, veient com dieu tant en tant poques paraules, se'n fa difícil comentar...

barbollaire ha dit...

Arare gràcies, nina, gràcies... potser, algun dia trobi totes les paraules per dibuixar-les en un present per tu.

Mentrestant... cabasset de petons dolços :¬)********

Carolina Gràcies! Una abraçada ben forta!!

elur t’estimo! un cabàs del grossos ple de petonets dolços!
:¬)***********

L'Avi.- Ja sabeu que, per mi, saber que, de tant en tant passeu per casa és el millor dels comentaris.
Vos sou dels que honoreu casa meva.
Moltes gràcies.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape