Suite Normanda: Fulles





Arriba la llum de vidre
que els meus ulls

mai podran copsar.


Les mans plenes

de desig de gerds

amanyaguen

cada suavíssima ondulació

de les fulles:


perdo el moment

d’iniciació al misteri

que es bressola

com una estrella.


Grapats de pols

sota petxines d’infantesa.


Boscos magnífics que brollen

dels ventres de les donzelles.

Comentaris