Suite Normanda: Catedral






Silenci que ressona
amb passes fosques.


No hi ha aixopluc

entre les pedres.


Els amants es besen

amb mans assedegades

de trobar-se.


Però la claror cau de molt alt

i les ombres creixen

com serps desplomant-se

per les columnes.


Crèiem que podríem

creure si recordéssim

les paraules:

Com en una pregaria.


Fins que ens trobem

sotmesos per altres temps.


Vertiginosos i famolencs


Que ens allunyen

els esguards i les puntes

dels dits.


I és aleshores quan

cercaríem la fredor

de les lloses.


Treballant la pedra roent

amb les mans.

Fins aconseguir

la més formosa i policroma

clau de volta.


Inici i final

de contraforts amagats.

Comentaris