Suite Normanda: El reflex





Sóc jo.
Malgrat ningú pugui

afirmar-ho.


Entre jocs de llums

i reflexes amagats

en miralls secundaris.


Formant part d’una

irrealitat què,

malgrat tot,

va existir per uns instants.


Com els somnis dels sentiments

ens produeixen solcs

indelebles

al teixit més sensible...


I els llums es tornen

insuficients per indicar

qualsevol sortida

que ens porti

cap a un somriure.

Comentaris