diumenge, 8 de juliol de 2007

Relats Conjunts: Tournée du Chat Noir


TOURNÉE DU CHAT NOIR Théophile Steinlen 1896
Una altre proposta de Relats Conjunts




Balla,
saltironant entre les ombres de lluna,

esquitxant-se d’escuma

d’argent.


Esquiu i entremaliat,

absorbeix les fragàncies,

miols nocturns i salvatges,

d’amants famolencs.


S’esmuny per carrerons

de paraules oblidades,

amb petjada delicada,

per reforçar el record....


Amb gest de bohemi,

noucentista

i un xic excèntric,

com voleiant un xamberg...


La nit l'empara,

etèria retirada,

entre vapors d’absenta,

fins un millor moment....

31 comentaris:

annatarambana ha dit...

Molt bé! (Com sempre!)

és increïble que m'he pogut imaginar el gat enmig de la nit!

Joana ha dit...

Vapors d'absenta , nits i miols...
Què necessiten més els amants famolencs???....Silenci i no res més!
Bonic bonic....com sempre!
Nanit i bona setmana!

barbollaire ha dit...

annatarambana gràcies per passar per casa...
Però... segura que parlo d'un gat?
Petonets dolços
;¬)*********

barbollaire ha dit...

joana...potser, i dic potser, una mirada en una mirada...
Gràcies per venir, nina...
Bona nit, bona setmana...

PEtonet dolç ;¬)***

elur ha dit...

mmmmmmmmiaaaaaaaaaaauuuuuuuuuuuuu...
(la veritat és que imito al meu gat molt bé, malgrat no es pugui escriure el so, mal m'estigui el dir-ho, jeje)

Una delícia Barbollaire, els moviments felins, vinguin d'on vinguin, són com les teves paraules... elegants, seductors, suaus, cadenciosos...

Un petó dolç i un ronroneig suau.
;)*********************

barbollaire ha dit...

follet que un no es de pedra!!! i em vas dient unes coses que... em veuré "obligat" a venir a veure't i que me les "expliquis" en viu. XDDDD!

un petonet dolç ;¬)**********

onix ha dit...

Molt bo! (llegeixis amb to contundent )la veritat jo no he vist un gat he vist a Toulouse-Lautrec de retirada , m'has transportat al Montmartre del dinou i això per mi no te preu ;)****

onix ha dit...

ves a blocs de lletres i veuràs quin goig que fa el teu relat a primera plana ;)

barbollaire ha dit...

Ònix nina... com ha arribat fins allà????
si jo no he fet res...
m'he emocionat...!
em fa tanta ilu...
gràcies a qui sigui responsable d'aquest fet... de tot cor...
m'heu deixat el ego... que l'estic cercant via satel.lit!!!

Però el que més encanta és que t'hagi agradat, dolça meva...

de vegades penso si no ets, un xic, el meu àngel de la guarda ;¬)

crec que no tinc prou petonets dolços per regalar-te tants com et mereixes.... ;¬)*************

onix ha dit...

;) no se noi , ara tinc fantasmes que corren per el meu retol ves a saber jijijjiji bon dia!!!!

estripanits ha dit...

Molt expressiu i original! M'ha agradat!

millu ha dit...

Una aportació molt i molt maca Barbollaire! No et diré que em segereix perquè m'han vingut tantes interpretacions que no sabria per on començar... Felicitats!!! :-)

Gran Barrufet ha dit...

M'ha barrufat molt!
Ets un mestre!

williams ha dit...

eeeeiiiii, poeta de la nit, molt bé!!!

XeXu ha dit...

Mira que em costa la poesia, crec que no acabo mai d'entendre què s'amaga rera els versos, i en aquesta ocasió, em passa el mateix, m'ha agradat l'atmòsferà nocturna que recrees perfectament, però estàs parlant realment d'un gat? Ja no sé res de res, però felicitats, perquè maco i colpidor ho és!

barbollaire ha dit...

estripanits Moltes gràcies!!! ;¬)

millu Moltíssimes gràcies... L’interpretació és lliure. ;¬)

Gran Barrufet Em barrufa que et barrufi!! Benvingut a casa... Les portes sempre son obertes... Barrufa al teu gust

williams sirena d’ulls de mel... saps el feliç que em fa veure’t per casa, oi? el teu si que és un relat esplèndid!!
Petonets dolços, dolços ;¬)**********

XeXu S’amaga allò que tu vulguis trobar... Si tu veus un gat, és un gat, i si creus que és un altra cosa, ho serà...
Potser és un xic la gràcia de no escriure prosa formal(encara dubto que jo escrigui poesia). Almenys en el meu cas, procuro fer, generalment, pinzellades llargues, on tothom pugui agafar un pinzell més fi per acabar els detalls...
Així d’una imatge “meva” vosaltres la personalitzeu al vostre gust... Però tampoc ho faig així expressament... Va segons el dia, l’hora, els colors, les músiques, l’estat d’ànim...
Gràcies per comentari i perque t’agradi el meu escrit....
Torna sempre que vulguis.. ;¬)

Clint ha dit...

Molt maco, Barbollaire. Fàcilment t'hi trobes miolant rera els amants!

MoNaLiTzA ha dit...

Jo sóc més de gossos, que de gats.
De fet, aquest animaló sempre m'ha fer cert respecte, perquè habitualment tendeix a demostrar la seva absoluta independència. Ambtot, un cop en vaig tenir un. Es deia Nina. I no la oblidaré mai.

El teu sublim poema, però, no me l'ha recordada gens, la Nina. M'ha portat a pensar en uns dibuixos animats d'una colla de gats que vivien en un carreró i sempre se les estaven empescant per veure com subsistien. El gat de carrer.
A la Cala (petit poble mariner) fa anys n'estava ple, de gats de carrer. La gent els deixava les restes del peix sobre un paper de diari en algun racó de la vorera, per ajudar-los a complementar la seva dieta de ratolins i taus. Encara hi ha algú que ho fa, però pocs gats hi van.

Un petonet. :D

Pd40 ha dit...

Com sempre, em deixes sense paraules. És genial llegir-te :) Felicitats, molt bona proposta!!

Arare ha dit...

i jo veig les postals del xat noir que encara es venen aqui com a reliquies i tot kiski les compra. El poema, bonissim, com sempre.

Arare ha dit...

uix, i baisers beaucoup i que si vas rebre la foto!

L'Avi.- ha dit...

Benvolgut Barbollaire, que ho fa que cada cop que passo per ca seva, llegeixo i em quedo sense paraules per comentar?...

El veí de dalt ha dit...

Dura la vida d'amant nocturn, eh?... En fi, jo tamb� et visito sovint i no et deixo comentaris. Avui ho faig perqu� un �s educat de mena i el poema s'ho mereix.

PS I aix� amb l'�nix...s�c al teu pis i no et puc doanr cap calbot amable... Una enciaixad amical.
PPS Ah! I crec que algun dia ens hauries de soprendre amb alguna prosa. Po�tica, evidentment. Salut, nin!

barbollaire ha dit...

Clint Gràcies... difícil és arribar al vostre nivell... Però de tota manera moltes gràcies, company!

MoNaLiTzA Vaja així que “Don Gato y su pandilla”... doncs mira que jo havia pensat en Silvestre... Si dona aquell de “Me pareció ver un lindo gatito...” XDDD!

Un petonet ;¬)**
Ps. jo també sóc més de gossos....

Pd40 és que, amb el temps, vaig aprenent de molts de vosaltres... Gràcies company! ;¬)

Arare jajajajaja! “suertuda”! Aiii! que encara coincidirem si baixem algun dia a Paris....! No et preocupis que t’ho faré saber...
Petonets dolços i mediterranis, amb sol i calor... ;¬)************

L'Avi. a) que sou bo i magnànim amb mi, b) que escric un “xurrus” que deixen sense parla XDDDDD!
Sou massa bo amb mi-

El veí de dalt ja t’he he contestat a ca teva... però ho torno a fer aquí. Ets massa bo amb mi...
Em rumiaré això de la prosa, però no prometo res. No se si sabré donar el ritme... em fa respecte, ja t’ho dic... una encaixada amical.

Alepsi ha dit...

Com sempre, Barbollaire, un plaer.

:**

Zincpiritione ha dit...

Xamberg: m. [ED] [LC] Barret rodó d’ala ampla aixecada d’un costat.

(I jo que em pensava que era un tipus de formatge...)

Gràcies per haver-me fet aprendre una paraula nova i felicitats pel poema! :-)

barbollaire ha dit...

alepsi gràcies, nina. Encara que t'ho dic poc, saps que és reciproc.
Petonet dolç ;¬)***

Zinc moltíssimes gracies per passar per casa i pel comentari...

(si algú havia passat abans, aquí havien unes línies completament pedants, que he decidit suprimir..)

Mon ha dit...

lo del toti soler amb el gat blanc ha esta un cop molt fort....gracies m'agraden els cops fort tant com el teu poema

Waipu Joan ha dit...

el teu gat em porta a la nit. El gat negre i la nit són difícils d'atrapar, especialment si només tenim llum de lluna. Per ami aquest poema em transmet especialment una imatge de moment efímers. És com veure el gat un instant per un carrer d'aquests de tarragona on visc, ràpid i escapolint-se. Moments efímers com els dels amants? Moments especials, dens dubte.
Salutacions i gràcies per la rebuda.

barbollaire ha dit...

mon una mica com el ying i el yang... els complementaris que no oposats...
Gràcies a tu per venir i el comentari

waipu joan potser si que és una mica com els moments dels amants... intensos i, generalment, efímers...
Gràcies a tu(vosaltres) per venir a casa

eudald ha dit...

Collons... No em podies descriure millor!
Havies de parlar del gat negre, no pas de mi!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape