dimecres, 4 de juliol de 2007

Escenaris: de viatges immòbils





Parlar amb promeses exagerades;
paraules per perfilar retrats

sorpresa,

en idiomes maldestres

i oblidats.


Nostàlgia beguda,

copa a copa,

entre remors nocturnes.


Andanes de traçat perfecte,

on ressonen passes

d’ignorància madura

i solitud catalogada.


Una porta al record nostàlgic,

com la capa i el copalta d’un mag,

al ritme cadenciós dels bogies.


Locomotora, tender i vagons...

Caixa de música incerta.

12 comentaris:

williams ha dit...

que xulo, barbo

MoNaLiTzA ha dit...

L'escenari de les estacions sempre m'ha resultat o nostàlgic, o trist, o incòmode, tot depenent de si era jo qui es quedava, o qui marxava.
El teu és trist i nostàlgic, indiferentment de que em quedi, o de que me'n vagi.

Un petó.

Iruna ha dit...

jo també te noto trist als teus viatges immòbils... espero que només sigue poesia
i si no, brindem...? les copes poden servir per a beure nostàlgia, però també per a tenir una mica de ressaca l'endemà i tornar a veure com surt lo sol, o com torna a fer núvol, o a ploure... però si plogués, barbollaire amb copalta (m'has tornat a ensenyar una paraula que no coneixia), o sense, i a mullar-mos los cabells, que ja s'eixugaran...
quin poema més bonic... trist i bonic
m'ha agradat la ignorància madura (mos consola als immadurs i a les immadures)
una caricieta i un xin-xin

barbollaire ha dit...

williams gràcies dolça! ;¬)**

monalitza vinc de llegir-te de ca l'iruna... ja han arribat els teus nois?... em sap greu la coincidència de temes amb el meu post...
Eiii! una abraçada dolça ;¬)*

iruna crec que ens hem creuat... és un xic poesia, un xic cansament, un xic melangia... i una necessitat imperiosa de vacances... o que, de vegades em començo a sentir gran per moltes coses...
gràcies per la caricieta i el xin-xin...
Em permets un petonet dolç? ;¬)***

Joana ha dit...

Cada dia és un viatge...Ara per vacnces intentem fer-lo una mica més llarg1
bones vacances Barbollaire...descansa!

onix ha dit...

vinc a fer un petonet de bona nit , però ..... si et torno a sentir dir què et fas gran em posaré molt pesada

petons amenaçadors !! ;)

barbollaire ha dit...

Joana encara em queden dues setmanes per començar vacances... i si el viatge si que serà un xic (no gaire tampoc) llarg.
Tu ja les comences? Bones vacances Joana. un petonet dolç i una abraçada!
;¬)****

barbollaire ha dit...

Ònix Tu pesada?
Dona... depèn on i com et posis, fins i tot pot tenir la seva gràcia... ;¬P(uiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiixxxx! ho veus? ja desbarro, perdó, perdó, perdó)
No m'ho tinguis gaire en compte, nina, començo estar esgotat...

eiiii! però saps què t'estimo, oi?

petonets dolços com tu, nina ;¬)**********

MoNaLiTzA ha dit...

Van arribar sans i estalvis, però molt tard.
No t'amoinis per la concidència, estimat barbollaire, ha estat del tot casual.
Un petó

elur ha dit...

sempre m'han agradat els trens, potser perquè el pare n'és un enamorat.
Per mi, actualment, el tren i l'estació, és un viatge d'anada cap a on m'esperen, però sense que m'esperin a l'estació, amb una benvinguda meravellosa. I un fins aviat a Chamartín, carregat d'enyorança abans de dir adéu...
M'agrada inventar pensaments a la gent que espera a l'andana...
Quan treballava i vivia a Girona, somiava en agafar un tren i anar ben lluny... encara a vegades hi penso...

Un poema preciós Estimat Renaixentista, espero no haver-lo espatllat amb les meves històries.

Un petonàs ben gran i dolç i una mica nostàlgic...


"Dius que, a l’andana, no hi ets sol; viuen amb tu ombres i jocs,
ombres d’adéus sense retorn, jocs de petons pels benvinguts
i, a dalt dels arbres més bonics, hi niuen els amors ferits,
per un tren,

que amb tu esperen el senyal de l’arribada d’aire nou,
d’un gest nou,
d’un pas nou,
d’un tren nou."

A l'estació _ Lluís Llach.

Marinetix ha dit...

Hola, Barbollaire,
el teu post i el comentari de l'elur m'han fet recordar l'estació de Les Planes (a la línia dels Ferrocates, entre Barcelona i Sant Cugat). No sé per què, aquella estació em té embobada. Té una aparença com de conte de fades... com la caseta de xocolata de Hansel i Gretel... L'he somiat milers de vegades. Quan passo per allà, em vénen al cap 1000 històries... Algú la té present?
Fins aviat,
Endavant amb els poemes!

barbollaire ha dit...

monalitza Me'n alegro! Un petonàs! ;¬)***

elur no espatlles res... complementes, decores, afegeixes... al teu gust... ja saps com es diu aquest bloc....
Petonassos dolços, estimat follet ;¬)****

Marinetix Si que és cert!! Les vegades que baixo a BCN amb tren sempre és amb "els catalans", i quasi tot el trajecte te alguna cosa com de "tunel del temps" o passeig atemporal, un cop ja has passat Sant Cugat... si no fos pels nous vagons...
Benvinguda! Disposa de casa!
Un petonet dolç ;¬)******

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape