Escenaris: de la pausa abans el viatge





La meitat d’un quart d’una vida
imperfecta,

fora prou per trobar

l’aixopluc del somriure

necessari per respirar.


Ombra fresca dels salzes

espurnejant el teu cos,

xamós,

als meus braços.


(Com dracs tafaners enfilant-se

per murs mil•lenaris)


I després recórrer

avingudes nocturnes:

trencant-nos en milers

de bocins,

petits com tots

els viaranys que,

els dits,

han interpretat a la pell...


Música constel•lada

per la veu d’un poema

inventat entre besades.

Comentaris