divendres, 6 de juliol de 2007

Records: colors vius en blanc i negre (II)





Baixàvem els pocs esglaons des de l’entresol fins el carrer.
Quasi davant per davant del portal

teníem la parada del bus:

el 5 i el 19...


Agafàvem el primer que arribava per anar al centre.

El 5 ens deixava a Plaça Catalunya

Amb el 19, la parada sempre era el final:

davant la Catedral.


Si era la tarda, el més segur és que

passéssim per Can Vilardell, Pantaleoni,

Can Jorba...


Que tafanegéssim a Can Vicente Ferrer

i, potser, aquest magatzems tant moderns

que hi ha a sobre.


Si era al matí, i d’hora, apareixíem

a la Rambla rumb a la Boqueria.


Fos com fos, era estrany que no acabéssim

entrant a la Catedral...

- El pare va ser batejat –

i donant una volta pel Claustre...


Esmorzàvem o berenàvem,

depèn del moment,

a una botiga de queviures del carrer Portaferrisa:

feien uns entrepans de pernil que jo trobava boníssim.


O bé, a La Pallaresa

del carrer Petritxol

sempre era de bon prendre

un suïs amb croissant....


I ara, mentre orgullós

espero que sigui el moment

de veure al meu fill tocant

al Petit Palau...


Sota aquesta pluja intermitent

de diumenge...


Observant tot aquest anar i venir

de gent per una Via Laietana diferent

i, malgrat tot, igual...


Aconsegueixo aturar el temps

i somriure per tot el que he viscut..

20 comentaris:

Pd40 ha dit...

Quan he vist la foto he reconegut el claustre de la catedral. Llegint el post he anat resseguint la teva ruta, moltes vegades he passat per on dius. Recordes l'arbre de nadal que posaven a Can Jorba? O érem molt petits o l'arbre era molt gran!

barbollaire ha dit...

pd40 amic meu... ambdues coses!! Nosaltres érem petits, per`l'arbre era enorme!!
Encara recordo la festa que era la seva arribada...
Una abraçada, company ;¬)

elur ha dit...

preciós Poeta, preciós!

Espero que gaudissis amb la interpretació del teu fill, vet aquí la humitat d'aquests dies, el meu estimat Barbollaire bavejava orgullós ;)

Petons petits i dolços, d'un divendres assoleiat i serè.
:)***********

elur ha dit...

i amb permís i sense també, perquè sí, a l'última frase teva hi afegeixo:

... i el que em queda per viure!


:*****

barbollaire ha dit...

elur el meu fill mitjà és percussionista... es va presentar a les proves per entrar a l'OEMUC o alevins de la JONC. sols havia una plaça i va quedar segon...
ara el van cridar per la trobada d'estiu a Manresa... tota una setmana amb la "creme de la creme" de casa nostra entre 12 i 17 anys... van actuar a Sta. Coloma de Gramenet, el Kursaal de Manresa i, finalment al Petit Palau diumenge dia 1.
Mentre esperava per entrar, vaig estar passejant pel barri i em van venir totes questes imatges, que vaig escriure, però no pensava publicar... no és un "poema" (bé la resta que he escrit tampoc, però dona el "pegu")...
Però el teu post em va animar ahir a fer-ho...
Està clar que son imatges completament barcelonines... com jo...
Però saps què? malgrat tot el que és aquesta ciutat... si arribes a ella per Collserola, de bon matí, hi han un parell de revolts on la ciutat et sorprèn amb una la seva bellesa... el mar i el sol darrera seu...

Ah! i òbviament, estic super orgullós d'ell!!!

Gràcies dolça nina!
un petonet dolç, assoleiat, clar...
;¬)***********

MoNaLiTzA ha dit...

Després del que he deixat a ca la Iruna, m'ha sobtat el teu escrit. Per un instat he pensat que avui era el dia internacional de la nostàlgia. :)

barbollaire ha dit...

monalitza però és una nostàlgia riallera, no?
que tendre el teu comentari a ca l'iruna...!
un petonasso dolç, dolç, dolç (vaaaa i un xic melangiós XD) ;¬)*********

MoNaLiTzA ha dit...

És una nostàlgia ben somrient, sí. I en Sisa acompanya molt adientment aquesta mena de nostàlgia.

musa ha dit...

Ostres barbollaire, què maco... Com si volguessis projectar, insuflar les teves vivències als teus fills. Aquests records són maquíssims, potser els que fan més humanes les ciutats...

elur ha dit...

mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmuà!!!!!

maco!!!!

El veí de dalt ha dit...

la granja de Portaferrissa no hi �s, per� s� la Pallaresa i el Conesa de la Pl. Sant Jaume. Tamb� he recorregut molt aquest escenaris que, creu-me, s� que han canviat molt.

PS Per cert, tu els dius nines a "totes" i aix� no val!

barbollaire ha dit...

veí... jajajajajajaja!!!
T'ho pots prendre com una "llibertat poètica" XDDDDDD!!!

És que totes son tan jovenetes...!!! (ara és quan toooooooootes s'emprenyen amb mi per "masclista" o ves a saber què)

Eiii! que ja havia entès que havies "penjat" el quadre expressament a l'inrevés... el comentari era per seguir una mica la broma...;¬P

Gràcies per venir a casa, company!
Un malta 12yo?

williams ha dit...

quins records els de la infantesa... i quines olors.

onix ha dit...

Preciós Barbollaire preciós!! evidentment ,aquest recorregut amb el 19 era el que jo feia sortint del mateix barri , baixant a can Segarra què era el meu referent per saber que ja érem a Barcelona (anar al centre per la gent gran del barri era baixar a Barcelona cosa què em va costar d'entendre ) i jo volia sabates d'allà que donaven les millors pilotes :( i això es la poesia de la realitat per la realitat com Palabras para Julia m'ha sonat .un petonaso de cor i amb alegria per fer-me reviure moments deliciosos
Ps:
i ja que vas de tan gran et repto a que recordis el nom de la botiga de sagrada família on parava el 19 de tornada nino :P

Pd40 ha dit...

Algú ha dit malta? :P

barbollaire ha dit...

Ònix Can Segarra!!! i tant!!!
Ondia! jo vivia a Provença entre Napols i Roger de Flor... per tant baixàvem una parada abans...
Però no era davant una papereria que es deia (es diu?) el Trust?
Està vist que he de tornar a passejar per tots aquest barris...
fa tant de temps que no ho faig!
Des de que van deixar de fer els concerts familiars al Passeig de Sant Joan...
La cansaladeria de la cantonada de Mallorca, era dels pares d'un noi que havia estudiat amb mi als Maristes...
Nina, haurem de quedar algún dia per recuperar (jo) la meva memòria històrica...
aiiiiiiiiiiiiiixxxxx com t'estimo.
petonets dolços ;¬)******

barbollaire ha dit...

willy a que si? ;¬)****

pd40 McCallan 12 va bé?

oriol ha dit...

DEs de que passo per casa teva, quan llegeixo , sempre marxo d'all� on s�c. TEns aquesta fant�stica capacitat company. Per� avui, la marxa ha anat cap a records comuns de la meva infantesa a Barcelona i de les tardes per Barri G�tic: un petit circ a la Pla�a SAnt Josep Oriol, Del Pi, la Catedral, un entrep� a Can Conesa, i naturalment els su�sos al carrer Petrixol amb els avis....diferents records, mateixos escenaris i cadasc� protagonista dels seus...
com semrpe gr�cies company...

Waipu Joan ha dit...

la mva mare encara diu can Jorba, igual que l'àvia i l'avi, ja que ells són de Barcelona de sempre. Salutacions des de Tarragona.

barbollaire ha dit...

oriol suposo que són llocs “emblemàtics” de la ciutat, i és, relativament fàcil, compartir records...
De tota manera gràcies a tu per passar per casa, company!

Waipu Joan Benvingut(s) a casa!. Gràcies per venir... Ja saps que podeu disposar d’ella com creieu convenient...
;¬)

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape