dimarts, 3 d’abril de 2007

Anatomia: ulls







Em vesteixo amb la mirada
per protegir
la vida.

Endreço llavis i riures

entre camps de roselles

i blat tendre.


Per, més tard,

anar a la seva recerca

amb tu,

travessant parterres dolços

i comissures de desig....


Circumval•lant arèoles

com si fóssim cossos

celestes.


Mentre tota la pluja

rellisca per murs assedegats.

Les nostres pells nues.

6 comentaris:

MoNaLiTzA ha dit...

Aquesta és la mostra de que a cops les parets tenen ulls o oídes? ;)

Per si les paraules tornen a ser invisibles, bona Pasqua, barbollaire! :)

barbollaire ha dit...

Bona Pasqua, estimadíssima monalitza!

elur ha dit...

una delícia, com sempre...

un petó amarat de pluja fresca, dloç Barbollaire :*

barbollaire ha dit...

elur Què m'estic acostumant a les teves paraules dolces... ;¬)
Tu que em llegeixes amb bons ulls

Petonets dolços ;¬)****

Arare ha dit...

Doncs jo et porto una llesca de pà amb tomàquet i pernil, que massa dolçor farà que et posis massa "ufanu".

Una abraçada picant.

Arare ha dit...

El poema, immillorable (que me n'havia oblidat)

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape