dimarts, 3 d’abril de 2007

Anatomia: ulls







Em vesteixo amb la mirada
per protegir
la vida.

Endreço llavis i riures

entre camps de roselles

i blat tendre.


Per, més tard,

anar a la seva recerca

amb tu,

travessant parterres dolços

i comissures de desig....


Circumval•lant arèoles

com si fóssim cossos

celestes.


Mentre tota la pluja

rellisca per murs assedegats.

Les nostres pells nues.

6 comentaris:

MoNaLiTzA ha dit...

Aquesta és la mostra de que a cops les parets tenen ulls o oídes? ;)

Per si les paraules tornen a ser invisibles, bona Pasqua, barbollaire! :)

barbollaire ha dit...

Bona Pasqua, estimadíssima monalitza!

elur ha dit...

una delícia, com sempre...

un petó amarat de pluja fresca, dloç Barbollaire :*

barbollaire ha dit...

elur Què m'estic acostumant a les teves paraules dolces... ;¬)
Tu que em llegeixes amb bons ulls

Petonets dolços ;¬)****

Arare ha dit...

Doncs jo et porto una llesca de pà amb tomàquet i pernil, que massa dolçor farà que et posis massa "ufanu".

Una abraçada picant.

Arare ha dit...

El poema, immillorable (que me n'havia oblidat)

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape