dimecres, 25 d’abril de 2007

La persistència de la memòria

La persistència de la memòria. Salvador Dalí 1931
Relats Conjunts






Batecs blans
mandrejant

entre boires lacades

per on arrosseguem

el dits tristos de l’ànima...


Obligant-nos a obrir

armaris

i pujar a les golfes

a la recerca

d’una Underwood

-tronada
i tipogràficament deficient-
per expulsar totes

les paraules

empolsegades

que corsequen la mirada.


Teclejant silencis

en un vals lent

que s’esmuny,

com el degoteig

del temps dels amants,

imperceptible i sense pausa.

15 comentaris:

elur ha dit...

preciós Poeta... una tristesa molt dolça la que escrius...

un petonet suau ;*)

ViCeNt ha dit...

Molt bo el blog.
A més m'has fet descobrir el box.net
Una canya
ViCeNt
http://arroscaldos.blogspot.com

Joana ha dit...

Lent i silenciós...com els poetes...que no fan gaire soroll!
Una abraçada i felicitats per el relat!

Pd40 ha dit...

Una Underwood, això sí que és memòria persistent! Com sempre, un luxe llegir-te :)

Charleeze ha dit...

Les paraules llisquen igual que els rellotges de Dalí. Sempre m'ha encantat aquest quadre.

barbollaire ha dit...

elur Gràcies per les teves paraules, per tu, per ser-hi...
Petonet suau i dolç ;¬)**

ViCeNt Benvingut a casa!!!. Disposa del que hi ha. Gràcies per venir i pel comentari.

Joana Una abraçada!!! Gràcies per venir i pel comentari, nina!!

Pd40 És que ja tinc una edat... Eeeeeeeeeeepppssss!! Potser no tanta!! Però la tinc XDDDDDDD!!!
Gràcies company!!!

Charleeze xiqueta... Gràcies!!! petó dolcet ;¬)***

musa ha dit...

teclejant silencis...
Una underwood, el temps dels amants...

Una bella melandia, barbollaire. Sempre serà un plaer llegir-te!

Ulisses ha dit...

bona poesia...

em sembla que me la torno a llegir... ;)

Alepsi ha dit...

Com sempre Barbollaire... per treure's el barret... és addictiu com enllaces els versos, les paraules...

MoNaLiTzA ha dit...

Tristesa del temps de viure que se'ns esmuny sense remei.
C'est la vie!
El temps que transcorre inexorable!
Ambtot..., tancant els ulls i amb el fons musical..., m'he deixat anar un temps pel temps i he retornat a Figueres...
No eren bons temps, però eren meus i van deixar petxada.

millu ha dit...

Un poema molt maco barbollaire. Felicitats!

És curiós, però aquest cuadre sembla que inspira més poemes que relats

Charleeze ha dit...

Iep, no fujo pas de tu, no. Que no t'ha arribat un correu a l'adreça pública que tens aquí al blog? :-( La de Hotmail.

Allà et donava la nova adreça. Un favoret que et posava en el correu: no em posis als enllaços plis. ;-)

barbollaire ha dit...

musa Gràcies!!! Que vagi molt bé per Eslovenia... I continua practicant amb la guitarra!!!
Un petonet ;¬)

Ulisses Benvingut a casa!!! Gràcies pel comentari!

Alepsi Carai!!! Espero que, almenys, no estigui "penat per la llei" ;¬P..
Un petonet. ;¬)*

MoNaLiTzA Que puc dir-te...? T'envio un altre abraçada, sincera, tendre...
Però recorda què, per més forta que sigui una tempesta, sempre, sempre, acaba apareixent el sol entre els nuvols... (ara no recordo qui ho va dir això...Khalil Gibran, crec...)

millu Moltes gràcies!!!

pentesilea ha dit...

nostàlgia, lentitud, el temps dels amants...

:)

xot ha dit...

Em descobreixo davant les teves paraules. Quina melancolia més profunda. Espero que et refacis aviat, potser unes paraules que vaig sentir un dia t'ajudin:

"He viscut 80 anys, un darrere l'altre sense saltar-me'n cap"

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape