diumenge, 31 de desembre de 2006

Tretze silencis




Tretze imperceptibles silencis
per il•luminar-nos

en el pas màgic

cap el darrer bes

que serà el primer

del desig
de desitjar-nos
amb la mirada clara

i recordar els nostres
cossos
amb la memòria dels dits

insomnes

que ens portaran

al llarg de la nit

creant el camí

com la llum del far

de la teva mirada.

________________________
PS. Hauria de ser una Endreça especial.
Però permeteu-me que us la dediqui a tots els que en aquest temps heu passat per casa.
Gràcies.
El millor per vosaltres.

Sense títol





Només davant la nostra nuesa

serem capaços

de mirar la profunditat,

intensa,

del nostre esguard.


Oblidem qui som.


Sentim què som.


T’abraçaré!

Fins que brollin els colors amagats

de la tendresa.


Abraça’m!

Fins que no puguis parar de riure.


Aleshores,

com un somni d’estrelles,

jaurem delectant-nos

en nosaltres.

dissabte, 30 de desembre de 2006

Pels amics absents



Creuarem el final d’un temps
que ens marcarà el començament
d’un futur immediat i desconegut.

Sota el so del repic de desitjos i esperances,
farem el pas, ferm,
inconscient.

Amb l’inevitable record per aquells que ja no hi son,
alçarem copes,
ens besarem i abraçarem
per intentar protegir-nos
i retrobar-nos
al proper pas.

Matinada taronja
a la riba d’un nou mar ignot.

Ignorància





Somniar el somni
de capvespres roigs

com un silenci.


El fred del res,

com una nit d’hivern al ras.


Delicadesa d’un element

que reacciona

a paraules poroses.


Ressò de passes

en carrerons amb remors

de fonts.


Escollint l’ignorància

al somriure.

divendres, 29 de desembre de 2006

Encaix




Quan crec trobar-me
en la solitud de cap mirada,

una dosi de colors sura,

per entre els porus

d’una pell

que reconec teva.


Cos que es deixa tensar

com un arc,

com una corda desafinada,

per les meves mans

maldestres.


Encaix de peces.

Trencaclosques perfecte.

dijous, 28 de desembre de 2006

Relleus oblidats





Entre el plecs de les nostres vides,
de vegades,

trobem els relleus oblidats

aparentment.


Fins que els dits els ressegueixen

i tornen a florir,

-esclat que brolla follament-

a les nostres oïdes,

a les nostres mans,

als nostres llavis,

als dins...


Riure que ens fa

redibuixar-nos el cos.

Perfilant els nostre desig

amb les puntes dels records.


Postre de músic



I retrobarem la no necessitat
de justificar

el motiu,

el moment,

la carícia,

el bes...


Petits esquitxos per la resta de les nostres vides..


Dolços postres de músic menjats
amb fruïció
a deshora.

dimecres, 27 de desembre de 2006

Mapa




Dibuixaria un mapa peculiar de sentiments,
al quadern de la teva presencia.


Finestra oberta.

Transparència emfàtica.


Escriuria els noms secrets

de les fonts més plaents,

amb una lletra de traç sinuós.


Caràcters màgics que ningú

no coneixeria.

dilluns, 25 de desembre de 2006

Mimoses




Blues de lògica impossible.

Anhel intens,
triant les paraules per construir
pintures multicolors.

Ens presentem els dins
sobre safates fetes
d’ombres de fulles de falgueres.

No hi ha tristor ni soledat.

Sols melangioses mimoses als ulls.

dissabte, 23 de desembre de 2006

Excés de llum




Bona nit, amor...
Ferida cega provocada

per excés de llum.


Bona nit, amor...

No volia defensar-me,

sols dibuixar-nos amb colors.

Però un desordre cromàtic

ha empal•lidit qualsevol intent.


Bona nit, amor...

He donat un pas endavant,

retenint l’alè.

Però l’horitzó era evident

i el temps no ens tornarà

la veu.


Bona nit, amor...

Discussions sense fi...

sense inici...

sense necessitat...

sense sentit...

sense...


Bona nit, amor...

Plor que desperta

entre llençols esmolats.

divendres, 22 de desembre de 2006

Brollador



Amb l’ànima balba,
et cerco el cos

en un contrallum de lluna miop.


Brollador incessant

de dreceres resplendents.

dimecres, 20 de desembre de 2006

Endreces (III)




T’imagino:
Una mirada melangiosament murri.
mentre
la teva paraula em xopa
com doll cristal·lí i fresc.

T’imagino:
pels dibuixos de les teves paraules,
asseguda a la sorra,
abraçada a tu,
abraçant el teu tu.

O bé,
conjurant nereides i sirenes,
el cabell flamejant al vent,
que queden embruixades
pel teu somrís.

T’imagino les teves mans:
per acaronar,
protegir,
estimar,
ser...
La teva força.

T’imagino:
Inventant colors i paraules
que anotes,
amb lletra petita i primotera,
en llibretes fetes de cada dia.
Receptes per aconseguir
avançar un nou pas.

________________________

(per Iruna, fetillera del Delta)

Fet a mà



Presta’m una paraula
que m’ajudi dibuixar
el silenci necessari
per aconseguir
el moment
idòniament
inexistent i
perfectament turbulent
què,
com Tramuntana cristallina,
netegi els nostres neguits.

Ni que sigui per un instant,
i em doni, ens doni,
la força per trencar
l’embolcall gris de la nostra maduresa
i poder cridar,
- esmicolant els pulmons ferits
per aquest temps que ens ha tocat viure -
què,
malgrat tot, tothom,
malgrat nosaltres mateixos...
encara som,
i sabem i podem
brillar i riure
com quan érem infants....

________________
Un cop més, per vosaltres.

dilluns, 18 de desembre de 2006

Nadala




Vosaltres...

Imatge efímera

d’impressió perenne.


Vosaltres...


Fraternitat empírica

de fertilitat quimèrica.


Vosaltres...


Llums virolats

vertiginosament polièdrics.


Vosaltres...


El riure i la pluja.

Brandant els mots.


Vosaltres...


Sou la marrada

vitalment necessària.


__________________
Què la Felicitat us acaroni, especialment sovint,
en aquestes Festes.

A vosaltres i aquells què estimeu i us estimen.


De tot cor, Bon Nadal.

diumenge, 17 de desembre de 2006

Geometria


Delirium by PÉTER SÜKÖSD


Matí semblant a tants matins.
Automatismes de llum:
Dia blau, capvespre de foc

Ritme fluid
Escumes incandescents.

Equació geomètricament perfecte.

Cercle desert perdent l’eix
de simetria.

Model tridimensional d’estructures
sensiblement aclivellades
i rítmicament lluminoses.

Ressons de petjades escrutadores.

Lament



Cop de timó.
Obediència deguda.

No ho hagués volgut.


Tu Àrtemis, Jo Hermes.


Dipositari anòmal de les teves paraules.


Elimino el rastre però no el sentit,

el sentiment.


Tot resta, és.


Puc sentir-te el fred

de la nuesa provocada per les paraules.

Flassada de no res per acotxar el teu pas.

dissabte, 16 de desembre de 2006

Temptació



Caure en la temptació

Rememorant,

fil per randa,

cada grumoll de boirina

sense temps per pronunciar-ho.

Combinació deliciosa de sil.labes.


Llavis de somriure extàtic.

Secrets sense sentit.


Cauen les teles.

Quedem nosaltres.

dijous, 14 de desembre de 2006

Entomologia



Heura dibuixant petits cercles al coll.

Besllum d’espelmes màgiques.


Luxúria de silencis

Terra promesa.


Aire càlid

Harmonia d’espècies.


Espiadimonis esculpits

en marbres vaporosos.


Cossos sota desmais

sacsejats per la remor

de besades,

com préssec sucosos.


Frec a frec.

Caic en tu.


Entomologia incruenta.

Pd40 (mymy)





“La violència és el recurs dels incompetents”
Isaac Asimov - La Fundació
___________________________________________________________________
Proposta d'Yrun
(el mymy) i adjudicat per l'amic Pd40.
La mecànica del mymy és senzilla: consisteix en escriure la frase més colpidora d'algun llibre. La que recordis més i escriure-la per a que pugui colpir als altres blocaires.
Jo continuo deixant la proposta oberta a qui li pugui fer gràcia.


dimecres, 13 de desembre de 2006

Retruny



Retruny de llàgrimes silencioses
a l’altre banda del fil.


Escuts devastats amb vesànica impotència.


Urc tumefacte

Impotència ajornada.

dimarts, 12 de desembre de 2006

diumenge, 10 de desembre de 2006

Idea Negra (I)



Rituals que han perdut el sentit.
Il•luminació enlluernadora.

Tàctica aclaparadora.

Plàstic als cors.


Ens deixem escatimar la vida?


Empolainem l’esperança

emmirallant-nos d’il•lusió pura:

l’esguard dels nens.

Joc...(d'Arare)




Loquacitat lliurada
amb lloances de lloguer

a lloms d’un llunàtic llustrós.


Eixutesa egrègia

d’educada edició

però efímera eficàcia.
--------------------------------------
Joc promogut per Arare: Paraula d'inici 'Loquacitat'. Paraula destí 'Eixutesa'. Seleccionat a l'atzar per un dit 'cec' i innocent al diccionari de sinònims i antònims.

dissabte, 9 de desembre de 2006

Arpegi



Rebo de tu
tota una vida,

com un nou vestit blau.


El somni fa somniar un xic més.


Pausades paraules de futur

com rellotge sota campana de vidre.


Inventari fotogràfic
d’apunts al natural.

Un sol i un mar.


Arpegis angulosos

de màgia inenarrable.


divendres, 8 de desembre de 2006

123/5 (O el meme d'Arare)




“pobre mesquí que soc”
Pregària de La gesta dels estels. Joan Salvat-Papasseit. Poesies Clàssics Catalans Ariel 2 1979
_________________________________________________________________________________
Aquesta és la meva aportació al meme que m'ha enviat Arare. Les normes són:

Agafa el llibre més proper (no el que més t’agradi!!!) Obre’l per la pàgina 123. Troba la cinquena frase.Escriu l’oració juntament amb aquestes instruccions.

Troba algunes víctimes propiciatories a qui pasar-ho.

Jo, com sóc més aviat tímid i no m'agrada molestar, deixo obert a qui vulgui fer-ho.

De tota manera, em faria gràcia veure com ho fa:

Pd40
Ònix
williams

Sense cap mena de compromís. :)


dijous, 7 de desembre de 2006

Paraules






harmonia
flassada

foscor estelada

encís càlid

terra i sostre

música

- planyent i discreta -

blancor pura

rialla

moviment

somriure

misteri

mosaics subtils

desitjos

olor

- penetrant i fresca -

plaer

- tebi, humit, i tendre -

Mans

- hàbils -

Tu

Jo

respiració

Bes
panteix
Bes
silenci
Bes

dimecres, 6 de desembre de 2006

Silueta




Dibuixo la teva silueta
amb colors tamisats pel sol
a través dels pètals caiguts
del teu esguard.

dimarts, 5 de desembre de 2006

Sal





Secrets perdurables.
Presents transitoris.

Reescriure la penombra

de ritmes oblidats.


Sorra aixecada per la marinada

espurnejant el teu cos.


Bru.


Gavines dansaires

en maniobres de llum.

Onades marcant

el contrapunt.


Nu.


I el desig de la sal

llevat amb la boca.


Bes.

dilluns, 4 de desembre de 2006

Interior a l'aire lliure



Endormiscat a la fresca,
el regust del cafè al paladar.

Amb totes les boniors
bressolant els instants.

El dring de la cullera a la tassa

trenca l’olor penetrant i tèbia

del pom.


Entreobres els ulls i la veus.


I malgrat el pes d’aquesta tarda xafogosa,

t’imagines la cascada atzabeja desplomant-se

per sobre la seva pell blanca.


I de com resseguir el camí dels seus rinxols:

Ara el coll. Ara l’orella.

Un xic més tard la sina, fent florir el mugró.


Continuar camí,

entretenint-te a la sofraja del braç,

o de la cama.


I escalar des de els panxells,

amb parsimònia,

- com quan us feu veure pel Passeig de Gràcia-
fins el seu pubis.

I ser.

Ambdós.


I no poder reprimir

-terrabastall de la font entre rocalles-

la necessitat d’una abraçada folla,

cridant en un murmuri:

T’estimo.


(Segons l'idea proposada per Ònix i auspiciada per Relats Conjunts)

diumenge, 3 de desembre de 2006

Llavis





Llenguatge escrit en dies encara per ser utilitzats.
Llavor de somnis
en rostres humits.

Risc atzarós que dibuixa

històries fresques

en geografies diferents.


El teu cos.


Presumpció de simulacre

executat com funcions vitals.


L’aire dels teus llavis per viure.


Erupció cromàtica

teixida amb les ombres

de la teva dolçor.

Ser amb tu





Perles d’aigua a la finestra.

El rellotge agafa el tren

mentre m’acotxo

amb el so de la teva pell.


Nau peculiarment suggestiva

protegint-me dels records

de fang.


Ser amb tu.

Ser en tu.

Ser el que em deixes ser.


La sina al llavis.

La vida als dins.


Llarg silenci

de loquacitat suorosa.

dissabte, 2 de desembre de 2006

Moviments generals




Viure una vida desprevinguda.
Revelacions en blanc i negre.


Sublimar absències

en miratges,

com mentides,

d’una intel•lectualitat

esponjosa.


Voravies mullades

Reflectides en miralls modernistes.


Pany i forrellat davant la por què,

la vida,

ens sorprengui amb el desig,

foll,

de fruir dels somnis.


O, simplement, viure.


divendres, 1 de desembre de 2006

Drexler



El far de la teva veu,
ressons de mate i mar,

ha il•luminat la nit

amb essències de somriures,

i perfums de paraules,
planeres, directes, belles.

Gràcies...

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape