dimecres, 29 de novembre de 2006

Història



Tenir una història que seguir, 
pas a pas, 
despertant tristeses estranyes, 
que acceptem com un canvi d’actitud mansoia. 

Personatges positius, 
perfilats en llibres d’altri 
amb frases escapçades. 

 Diàspora reprimida 
entre endolcides muralles civilitzades. 

Ortodòxia lírica de cossos incomunicats.

Endreces(II)






Pujo a les golfes i regiro els vells baguls,
per intentar trobar el color

de les paraules.


Paraules càlidament lluminoses.

Tendrament aromàtiques.

Melangiosament punyents.

Complexament dolces.


Trobades en una vella capsa d’infantesa,

han fugit en aixecar la tapa

per dibuixar,

entre rialles dringadisses

i perfums irisats,

la vostra silueta

amb nusos multicolors.


(Per Bitxo i Charleeze)

dimarts, 28 de novembre de 2006

Gris (II)




Dia gris. 
Per fi Tardor? 
 Esperança de caminades 
arrecerades sota el fred. 

Petita enyorança 
d’una espurna de sol. 
Somriure al ànima malgrat tot.

Jardí





Silenci saturat de colors.

Una remor.

La gota rellisca
en una cerimònia
de bellesa inabastable.

Aromes de té.

Sabem la carícia
del no res
que ens omple.

Nota de sanshin.

Tremola el pols
davant l’enginyeria
de les teranyines de la ment.

Intimitats còmplices.
Deserció dels sentits.

diumenge, 26 de novembre de 2006

Zero







Converses glaçades.
Afonia àtona.


Recerca de remeis

a herboristeries

elegants.


Esclat de murtra

damunt esculleres

colèriques.


Nuesa òptica asexuada.


Zero.

Camí a casa







No hi havia res.

Les lletres ballaven,

amb la humilitat

del blau.


Imaginava

cridar silenciosament

el seu nom.


Però sols era

el vague regalim boirós.


Línia trencada

que assenyala un camí

a casa.

dissabte, 25 de novembre de 2006

Gris






Els nuvols s’han enganxat
al penell del campanar.

Fulles de foc i or
cedeixen sota el pes,
plumbi,
del cel.

No aixecarem el dia...

divendres, 24 de novembre de 2006

Replà






Sortim a replans
impregnats

de cafè acabat de fer.


Els narius s’eixamplen.


Darrera els llistons

de les persianes,

endevinem poms

feréstecs de flors primordials.


Viatge de tornada.

-Seda darrera els vidres-

Record d’aquells braços

que un dia ens van fer

obrir els porticons.

dijous, 23 de novembre de 2006

Génèrique






Composició en gris i negre,
amb aroma de lilàs.


Lament,

de perfecció oceànica,

lliscant per vells carrers

humits, empedrats i brillants.


Reflexes instantanis

malbaratant la nit.

Amarant l’esguard,

inabastable,

de solitud.

dimecres, 22 de novembre de 2006

Contrast





Homes xops en biblioteques
amb armilles de camussa

i espasmes tibants i permanents.


A la recerca de noms científics

per realitats quotidianes

que no poden comprendre.


No recorden com caminar descalç
sobre l’herba.

dimarts, 21 de novembre de 2006

Trànsit





Gent en trànsit
com onades dibuixades
en abismes laberíntics.

Sons que neixen dels carrers
d’un món que vaig perdre
darrera meu.

Bosc hipnòtic,
xops militarment alineats,
apareixen entre les boires
del teu son.


L’aixopluc del meu jo.

Endreces (I)





Llegeixo els vostres colors
escrits sobre un no res
que em permet acaronar-los
instantàniament.

Paraules plegades amb cura

que giragonssen amunt i avall.


Far i mar.

Pedra i escuma.

(Per Arare_ i Ònix)

diumenge, 19 de novembre de 2006

Falcó solitari



Fumeja la tassa de cafè
on sucarà el silenci fred
dels dins.

Enlluernat de roig,
sota neons freds,
i el brunzir de converses
de cortesia.

Assegut a la cantonada
de la nit,
que s’allarga sense rumb,
espera l’hora del darrer
tren sense destí.

(Projecte d'experiència colectiva "Nighthawks" de l'onix de la cambra fosca)

dissabte, 18 de novembre de 2006

Imatge




Atmosfera fotogràfica.
Imatges en galledes de zenc
de nanses apedaçades
amb cordills de cànem.

Una tela fina,
com un pètal de gessamí,

descobreix la transparència

contrastada

de la teva imatge.


Seda sobre setí.


Que compro a lliures,

i venc a pams.

Com en una antiga

botiga de vetes i fils
a ciutat Vella.

divendres, 17 de novembre de 2006

Nits




Travesso la nit
de finestres obertes
amb la brisa a l’esquena.

Un mirall reflecteix,
com una metàfora,
les maniobres del Univers.

Espais inútils i artificials.

Desapareixent d’on soc,
xiulo amb llengua de drap,
per materialitzar un firmament
de capvespres únics.

dijous, 16 de novembre de 2006

Heura




Les teves paraules s’enfilen,
frondoses,
com una heura
tintada de melangia i tristor.

Deso la meva mirada a l’escambell,
entre bambolines.

dimecres, 15 de novembre de 2006

Porta



Improviso paraules de rodamón
per edificar portes i ampits blans.

Que s’obren a jardins taumatúrgics,
amarats de perfums fonedissos.

dilluns, 13 de novembre de 2006

La caixa del somnis



Obro la caixa dels somnis.

I a la contraclaror
dels records inexistents,
un estol multicolor
entela la meva visió insomne,
provocant caparrudes cascades
de clavellines de olor.

Vagabund



Vagabund d’onades,
balles entre panses fragants
per la redempció de la individualitat.

Arpegis sincopats
giravolten vents de Tardor
i extasien l’ànima.

Engrunes d’ombres
com a material temàtic
de recerca ambigua.

diumenge, 12 de novembre de 2006

Compàs




Pentagrama en clau d’enigma.
Notes esclatant en ritmes
de compàs solitari.

Temps i contratemps.
Silencis.
Melodia que es refà del seu oblit.

dissabte, 11 de novembre de 2006

Duet de Flors



Sota els porxos de la Place des Vosgues,
una freda tarda de maig,
dues flors feien
un duet.

divendres, 10 de novembre de 2006

Novembre



Canvio totes
les orientacions de les meves brúixoles
per tal de trobar el senyal
que em porti a la sortida.

Lluitant fins l’esgotament
Cada pas.
Car sols així seré lliure
d’aquesta opressió malsana,
malaltissa,
que provoca aquesta falta de colors
purs.

Mireu-me doncs!
No soc el guia, ni posseeixo cap veritat.
Un més entre vosaltres assedegat d’estimació,
abraçades, petons.

Respirant la necessitat d’una mà
que dibuixi paraules al meu cos
en una llengua oblidada.

dijous, 9 de novembre de 2006

Silenci

Un cop ofegat l'esguard
Silenci
És la paraula que em queda

Bromes



Entre llençols que acaronen el cos,
somniem què, la felicitat,
és petita com un matí.

Resseguim el cel d'un alba sense ombres.
Madurant un temps, sols nostre,
que ens permet trobar un món verge.

On fem crèixer un altre matí petit.

I tot es transforma com aquell primer bes.
El primer sentir-se pell amb pell.
Escoltant, a frec de llavis,
la teva paraula.

Fins que obro els ulls i
veig les marques que han deixat
les bromes d'un mar silent.
Onades seques que solquen la sorra
com les ungles els cossos dels amants.


dimecres, 8 de novembre de 2006

Brou i mar



De la cuina estant
m’arriba la flaire
del primer brou de Tardor.
Fet tal i com ho vaig aprendre de la mare.


Escolto el lent i rítmic xup-xup
mentre, embadalit,
ressegueixo amb la mirada,
la petita escletxa de cel
que es veu des de aquesta finestra.


I una necessitat de mar,
immediata, irracional i urgent,
prenya tot el meu jo.

Arc


De cop i volta m’ha vingut la necessitat, absolutament folla,
de sentir l’abraçada impossible de l’arc de Sant Martí,
envaint-me els dins.

Amb una força que neix de roures i falgueres.

Encalçant silencis d’alabastre a horitzons d’ivori.
I abatre’ls fins aconseguir l’explosió,
multicolor,
d’un crit enribetat de saüc i satalies.

Com esculpit per una gúbia incandescent.

dimarts, 7 de novembre de 2006

Penyores




Fred que ens colpeja,
fent dels llacs
límpids miralls
de realitats
que no voldríem veure.

Nu,
no tinc cap més altre
sortida
que capbussar-me
als blaus i el verds.

Pidolant penyores
d’escalfor,
-Tal vegada un cos-
que malgrat ser-hi,
fa temps vaig perdre
per algun revolt del camí.

I sóc,
intentant retenir
una imatge
polièdricament tentacular.

Glaç igni
d’una vida
reflectida a l’aigua.

dilluns, 6 de novembre de 2006

Un altre vida



Fets quotidians
ens fan adonar què,
la vida,
flueix metronòmicament
descompassada.

Interpretant silencis
on voldríem que brollessin
glissandos.

Saltant Da Capo al Coda
obviant la nostra necessitat
de repetir,
Ad Libitum,
la tornada.

Com musics embogits
per la tèbia
fredor
projectada
per la Lluna Plena.

diumenge, 5 de novembre de 2006

Cartes



He trobat la carpeta on reposen,
un xic esgrogueïdes pel pas del temps,
les teves cartes.

Sobres oberts curosament.
Quartilles de plecs mil•limètrics.

He reconegut la teva lletra petita,
traç enèrgic i esmolat.

Imatges de nosaltres.
Nits de llunes plenes i llums de vímet.

Sempre escrivíem de matinada?
Cercàvem, tal vegada,
un moment còmplice
on trobar-nos més aprop un de l’altre.

I llegint algunes línies a l’atzar,
d’una lletra i un altre,
he resseguit amb les puntes del dits,
com si es tractés del teu cos,
el dibuix de les teves paraules.


dissabte, 4 de novembre de 2006

Ulls




Faig una recerca
a ulls clucs
de les vitrines del temps.

Arxius públics i impúdics,
de la pregona absència
de les mirades estimades.

Passades i per arribar.

I obro els ulls
i veig els ulls.

Bastida grinyolaire
davant la qual
restem nus.


divendres, 3 de novembre de 2006

Veus?

Isabel by Maribel Baliu





Humiliem l’existència

sota l’ombra

de petjades

cisellades

als llavis.


Tast del destí:

anhels,

frustracions,

realitats.

Polifònica filigrana

Emmirallada a l’esguard.

Mira'ns, mira't, mira'm

(c) Yuri Bonder


Mira’m.
Duna solar
Fetillera maragda.

Mira’t.
Albera feréstec.
Pètal roent.

Mira’ns.
Vertigen sedós.
Silenci pagà.

Esperons resseguint
els dins
dels nostres claustres.

Mira’ns.
Aixopluc giroscòpic
Memòria caníbal.

Mira’t.
Esguard de setí.
Pentagrama nivi.

Mira’m.
Els teus ulls.
La darrera alenada.

dijous, 2 de novembre de 2006

Boires




Es
en dies d’amors i grisors
que el deixant de la sageta
esmola
l’honor pervers
a la deriva.

Dents blanques
per rossegar una vida groga.
O,
potser,
unes dents grogues
per queixalar
uns crits trencats.

Atles ambigu
cercat compulsivament.
Dipositari del secret.
Les coordenades
de la pluja.


dimecres, 1 de novembre de 2006

Comedia


Xaman
en un lloc sense nom
et dono la vida
com en un conte inconclús.

El festí de l’amor és una peregrinació
-com si fos la mort d’una ciutat llunyana-
que fem descalços.

Dibuixant l’aire amb ritus de supervivència

I ens citem sota
l’ombra de les places.
Cercant una veritat inexistent
a les darreres pàgines
d’una comèdia.
.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape