dilluns, 4 de desembre de 2006

Interior a l'aire lliure



Endormiscat a la fresca,
el regust del cafè al paladar.

Amb totes les boniors
bressolant els instants.

El dring de la cullera a la tassa

trenca l’olor penetrant i tèbia

del pom.


Entreobres els ulls i la veus.


I malgrat el pes d’aquesta tarda xafogosa,

t’imagines la cascada atzabeja desplomant-se

per sobre la seva pell blanca.


I de com resseguir el camí dels seus rinxols:

Ara el coll. Ara l’orella.

Un xic més tard la sina, fent florir el mugró.


Continuar camí,

entretenint-te a la sofraja del braç,

o de la cama.


I escalar des de els panxells,

amb parsimònia,

- com quan us feu veure pel Passeig de Gràcia-
fins el seu pubis.

I ser.

Ambdós.


I no poder reprimir

-terrabastall de la font entre rocalles-

la necessitat d’una abraçada folla,

cridant en un murmuri:

T’estimo.


(Segons l'idea proposada per Ònix i auspiciada per Relats Conjunts)

17 comentaris:

barbollaire ha dit...

Pays merveilleux
(P. Domingo / G.Bizet - L’Africaine)

Pays merveilleux, jardin fortuné,
Temple radieux, salut!
Ô paradis sorti de l'onde,
Ciel si bleu, ciel si pur
Dont mes yeux sont ravis,
Tu m'appartiens!
Ô nouveau monde
Dont j'aurai doté mon pays!
À nous ces campagnes vermeilles,
À nous cet Eden retrouvé!
Ô trésors charmants,
Ô merveilles, salut!
Monde nouveau, tu m'appartiens!
Sois donc à moi, ô beau pays!
Monde nouveau, tu m'appartiens!
Sois donc à moi!

williams ha dit...

barbollaire, mon dieu, d'on has tret el teu relat/poema???

Pd40 ha dit...

Carai, jo ben just estic començant a pensar-lo i ja el tens fet!! Molt bo el poema, com t'ho fas? Felicitats!!

Arare_ ha dit...

La destinatària d'aquestes paraules deu ser molt feliç.

Saps? alguna vegada ja ho he dit, però no aquí, per això ho repetiré: un poeta andalús molt amic meu em va dir una vegada que la poesia és bona quan, sigui qui sigui la musa o la font d'inspiració, te la pots fer teva, i fent-la teva la pots fer universal.

Bé, doncs, independentment de la teva musa, me la faig meva, me la quedo.

Ja no es teu, aquest poema. Ens l'has regalat. Me l'has regalat.

Gràcies.

barbollaire ha dit...

williams, pd40, arare... Simplement gràcies. De tot cor.
M'han emocionat les vostres paraules, de debó.

Petons i abraçades.

Alepsi ha dit...

Se'm queden curtes les paraules per dir-te com m'ha agradat el teu poema... increïble... m'encanta com enllaces les paraules, com fas música sense so...

Charleeze ha dit...

Avui m'ha agradat especialment, xiquet. I és que hi ha imatges d'una força aclaparadora, i frases que en dues paraules, o en una, contenen un univers. :-)

onix ha dit...

La veritat no sé què puc dir que no s’hagi dit , Moltes gràcies per la teva adhesió i per fer-nos aquest regal de paraules què transporten amb sensualitat i subtilesa , a un mon idíl•lic on cada paraula es transforma en un acord fent musica per l’anima :)*******

barbollaire ha dit...

Alepsi, Charleeze, Ònix
He llegit els vostres comentaris i ara, la gent de la feina creu que estic amb una febrada de ca l’ample, de vermell que m’he posat...;-)

Gràcies de debò, de tot cor.

Permeteu-me què, agraït, us faci el present d’un petó (de la meva col•lecció que diria Arare), dolç com la sublimació de les vostres paraules i la tendresa que em transmeteu.

jocdellums ha dit...

Preciós,ni massa curt ni massa llarg,que et deixa en aquell punt d´imaginar com continuaria el recorregut.....Felicitats

barbollaire ha dit...

jocdellums Moltes gràcies pel teu comentari...
T'apuntes a fer el teu?
:)***

Laprí | David ha dit...

Uohh uohh, fascinant, està de conya. Felicitats.

barbollaire ha dit...

David Gràcies company!!! Molt agraït!!.
Veurem aviat el teu?

elur ha dit...

Una meravella sr. Barbollaire, una meravella.
És un plaer llegir-lo.

Salut!

barbollaire ha dit...

elur Gràcies!!!. Darrerament tinc el teu bloc un xic descuidat.
Ei! paso sovint malgrat no et comento. Si, si, ja ho sé això és no fer honor al meu nick...
Però és que soc tímid... ;)
Gràcies per venir!

Arare_ ha dit...

Caram, Senyor Barbollaire, quin èxit!
M'alegro molt per vostè!!!

Jo que vinc del cinema, vaig a dir-li bona nit i me'l trobo aquí en plena festa!

Bona nit tingui!
Un petó amb gust de mar.

barbollaire ha dit...

Bon dia Perla de Labuán. Ara vinc de casa teva i entenc això que em dius de la festa...
Clar! Tu pensant en orgies i ja et creus que "todo el monte es oregano" (bonica frase popular que no he acabat d'entendre mai. Però és què el saber popular és molt complicat)

Que tinguis un gran dia.

Petó llaminer. :)

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape