Un lloc per nosaltres

Cançons a la calanca - I -

2009-11-08T12:28:00.001+01:00

Somriure amb l’esguard
ple d’horitzons
capturats
amb tendresa d’artesà.

Alquímies Ondulants - XLIII –

2009-11-03T00:58:00.000+01:00

Amara’m, doncs,
amb la dolcesa enjogassada dels cabells
i l’ondulant alquímia dels teus llavis.

Fins que els cossos siguin el corrent,
suau i fresc,
on trobar l’escalfor cada capvespre.

(Nocturne - Anthony Phillips / Field Day)

Alquímies Ondulants - XLII -

2009-11-01T23:33:00.000+01:00

Com un cigne
la fulla d’or, al sol.
Repòs silent.

(Parlour Suite II - Anthony Phillips / Field Day)

Alquímies Ondulants - XLI –

2009-11-01T19:56:00.001+01:00

Perspectiva.
La Tardor és el color
de la vida.

(Parlour Suite I - Anthony Phillips / Field Day)

Alquímies Ondulants - XL –

2009-10-25T23:21:00.002+01:00

Surar-te
com una fulla,
fins caure en tu.

Alquímies Ondulants - XXXIX –

2009-10-24T01:28:00.003+02:00

Entre l’arc, perfecte,
dels teus braços,
sóc.

De l’alenada, tèbia,
del teu cos,
respiro.

Alquímies Ondulants - XXXVIII –

2009-10-15T23:42:00.002+02:00

Un cop trobat el capvespre
deixaré que m’acotxi
amb llençols de foc.

Obrint bé els ulls
per què la màgia
i els somnis
marxin lliurement.

Alquímies Ondulants - XXXVII –

2009-10-12T19:51:00.003+02:00

Ser el mur on recollir,
en cada un dels meus maons,
tots els colors que inventes
mesclant,
sols per mi,
volves de llum.

Tota tu ets el pinzell
que m'allibera del negre.

Alquímies Ondulants - XXXVI –

2009-10-04T22:53:00.003+02:00

Ens trobarem a l’abraçada
que neix a l’ombra
de l’esclat, encès,
de la paraula
dita just abans del bes.

Alquímies Ondulants - XXXV –

2009-10-04T01:07:00.001+02:00

I ara,
sense cap motiu,
somric un dia de març
de pluja fina,
passes curtes
i somriures llargs.

Trencadís on aixoplugar
innocents confidències entremaliades.

Alquímies Ondulants - XXXIV –

2009-09-29T01:32:00.002+02:00

Passat el trenc d’alba,
damunt llençols de saliva i besades,
tu i jo,
com rosada i pètals,
les pells, de desig, amarades.

Alquímies Ondulants - XXXIII –

2009-09-21T23:39:00.004+02:00

Acull-me, amor,
aquest capvespre

Gronxa’m amb garlandes
de petxines i escumes.
Amb la cadència lenta
que davalla, encesa,
des de la teva mirada.

Allarguem aquest nou crepuscle
fent rodolar silencis
que omplim amb besades
nascudes de beure’ns,
amb dits tossuts,
el jeroglífic de les pells.

Creem un espai
sense més horitzó
que reconèixer
el sabor del
sexe als llavis.

Mentre el temps,
fràgil,
fa inventari de l'embruix
dels somriures càlids.

Alquímies Ondulants - XXXII -

2009-09-21T00:13:00.003+02:00

Invoco el bes
- el teu bes -
com un dring cristal·lí
mentre em degota
el record dels deixants,
com campanetes multicolors,
de la música
dels cossos lliscant
cap el plaer.

Alquímies Ondulants - XXXI -

2009-09-14T00:47:00.000+02:00

Atiar les brases
fins que el blau
torni a il.luminar-nos.

Lluny de la tempesta.

Reconeixent
l’urc curull
d’un cos bell.

Font de la força
on vencer
les nostres febleses.

Alquímies Ondulants - XXX -

2009-09-12T23:11:00.001+02:00

Penso en tot l’amor de les paraules.

I com es fa fosc a poc a poc.
Com recordem les tardes
darrera els porticons i les persianes.

El jardí del fons
on l’aire es cristal·litzava
a les caricies més blaves.

I ara miro endins.
El passadís en penombra.

I em pregunto si no seria
el moment de cloure l’espai,
ara que la tardor s’apropa,
per descobrir que el silenci
no ofega.

- Que les normes
no estan fetes per l’amor -

Delejant les tardes
entre imatges que pocs veuran.

Trenant el temps.
Esperant la pluja generosa.
Alenades en una habitació
closa.

Alquímies Ondulants - XXIX –

2009-09-10T16:11:00.001+02:00

Potser arribi el temps
on els ulls es reflecteixin
en els tolls de saliva
amb que acaronem els cossos.

On el xipolleig de les onades
sigui la música
del frec de les pells.

On l’escuma sigui
la remor dels llavis
que es besen.

I nosaltres
l’horitzó més enllà
de s'horabaixa.

Alquímies Ondulants - XXVIII -

2009-09-07T23:58:00.001+02:00

Paraules en blanc i negre
retrobades al dial
de l’ona curta.

Alquímies Ondulants - XXVII -

2009-09-04T09:00:00.001+02:00

A voltes,
sèiem prop del migdia
esperant la lluna plena.

Fins que la remor del mar
ens va dibuixar
una pluja d’estels
a la pell.

Alquímies Ondulants - XXVI -

2009-09-01T20:17:00.001+02:00

L'horitzó sempre és prou ample.
Potser som nosaltres que ho mirem,
alguns cops,
per forats massa petits.

Alquímies Ondulants - XXV -

2009-09-01T01:29:00.002+02:00

Retorn blau.

Cossos perfilats
per transparències salades.

Remors denses
retenint la mirada.

No hi ha destí,
sols el viatge.

Alquímies Ondulants - XXIV -

2009-08-24T00:51:00.003+02:00

Selecciona amb cura
la tela amb que es vestirà
en nits xafogoses.

Imaginant el so
de la mà desnuant
el llaç.

El tacte del teixit
relliscant pel cos.
L’embruix d’uns dits,
agosarats,
dansant a l’horitzó
dels mugrons i el sexe.

La veu dels esguards:
Teló que cau
quan l’obra comença.

Alquímies Ondulants - XXIII -

2009-08-23T00:02:00.003+02:00

De vegades,
tenim la sensació
que passem pels dies
com si naveguéssim
llargs capvespres.

Alquímies Ondulants - XXII -

2009-08-07T01:26:00.001+02:00

Amb la nit arriben les carícies
més desitjades:
el color dels pètals
sota la mirada juganera
de lluna.

Alquímies Ondulants - XXI -

2009-08-06T13:17:00.002+02:00

Més enllà de tot,
la teva subtil presència
és el so de l’aigua
penetrada pel sol.

Degoten els colors
del desig
com un brollador
de somriures.

Alquímies Ondulants - XX -

2009-07-28T01:03:00.002+02:00

Xop,
repicar els dins amb la força
de les aigües del desglaç
fins que el silenci cridi
la necessitat del somriure.

Aleshores,
despullat de les hores grises,
observar el sentiment
que ens fa tremolar.

L’abraçada portarà
les llàgrimes dolces.