Un lloc per a nosaltres: Relleus oblidats - LIII -

dijous 17 de maig de 2012

Relleus oblidats - LIII -

Souvenir [CXXXVI]

S'aboca la lluna
i em passeja, menuda i fràgil,
l'esquena nua
amb una flor al llavis.

Música: Flor D'luna, Carlos Santana / Disc: Moonflower

8 comentaris:

XeXu ha dit...: Wep, una de molt similar l'he vista en un altre lloc, eh!; 17/05/2012 0.14.00
fanal blau ha dit...: Si XeXu...però aquesta millorada amb escreix!
Per això és el mestre, i les coses com són: està molt més ben feta.
La fotografía la trobo preciosa, Barbollaire, però el poema enamora.
Clar, que la lluna clara, sempre enamora! :)
Una abraçadeta...:); 17/05/2012 0.42.00
sa lluna ha dit...: Ai nin, m´has tocat el coret!
sembla dibuixada en cada pinzellada
del teu poema, feta a mida de la teva
sensibilitat...m´has enamorat!

Bessets de lluna.; 17/05/2012 8.42.00
Carme ha dit...: Poeta, reculls belleses amb els ulls, tendreses amb les mans i les aboques totes en clarors i paraules.

Que tinguis molt bon dia.
Una abraçada.; 17/05/2012 8.57.00
mar ha dit...: Poeta dolç!

Jo coincideixo amb sa lluna i amb la fanal...
em tens ben enamorada amb aquestes belleses que escrius i que tan bé saps mostrar-nos amb la teva mirada...

I també amb Carme... és clar!
Com t'ho fas per teixir tendreses d'una manera tan senzilla i alhora tan sublim?

Et deixo un somriure d'un bocí de lluna...
i un munt de besets dolços!
;-)*******; 17/05/2012 9.09.00
novesflors ha dit...: Delicatessen.; 17/05/2012 17.55.00
Barbollaire ha dit...: XeXu bah! serà pura casualitat!!
;¬)

Fanal blau No comparteixo les teves opinions, del tot.
Les fotografies són diferents com diferents som tu i jo. Aquí la gràcia.
Ja no hi ha mestre i padawan. O, si més no, ja no està tant clar qui és qui...
petó dolcíssim.

sa lluna gràcies per les teves paraules. Emocionen. I fas que el meu ego s'infli
Petonets dolços nina

Carme buf!!! vols dir que faig tantes coses...???
Ara m'he cansat sols de pensar-ho...!!!
jajajajajajajaja!!!
Petonet dolç nina estimada
:¬)****

mar apa!, apa! apa! la bessona que faltava!
però vosaltres voleu que no em baixi el vermell perdigot de cap de les maneres!!!
Com sou!!
Us estimo tant!!!!
petonets dolços, nina

novesflors una gran peli! del mateix director que Amelie!!
jajajajajajajaja!
Moltes, moltes gràcies!!!; 26/05/2012 21.04.00
Pilar ha dit...: Sempre m'ha agradat el somriure creixent de la lluna. La flor el fa encara més viu.; 29/05/2012 12.21.00

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)