Relleus oblidats - XXXV -
![Souvenir [CXI]](http://farm8.staticflickr.com/7051/6786795736_b88759f9d6_z.jpg)
que neix del teu somriure
per cosir els colors
de les teves besades.
I amb les cintes creades
m’embullaré en el teu cabell,
com si fos una garlanda.
Lliscaré cap els teus ulls.
Trobaré els teus llavis,
m’aturaré a respirar-te.
I vorejant el teu coll,
et sabré el tacte.
.jpg)
6 al Lloc:
Tots Els Botons
( Beth Rodergas – Disc: Segueix-Me El Fil)
Vull cosir-te tots els botons,
vull fer-te la vora dels pantalons,
vull sargir-te amb fil vermell els pedaços del teu cor,
aquest cop vull brodar-la.
Vull saber-me tots els patrons,
vull que siguin del millor vellut els teus petons,
regalar-te aquest hivern la bufanda i els mitjons, aquest cop vull brodar-la.
Fer cadeneta per començar, fer bona lletra com ens van ensenyar.
La millor merceria del món és amb tu.
Volta’m amb farbalans!,
i perquè no m’escapi fes-me uns quants repunts,
si vols anar sobre segur cus-me un gafet.
La butxaca i el canalé
d’aquella jaqueta que et queda tan bé,
vull que em portis enganxadeta amb velcro de passeig,
aquest cop vull brodar-la.
I amb tisores retallaré
les vetes que et molestin, te les trauré,
fins que notis que aquest vestit més a mida no pot ser,
aquest cop vull brodar-la.
Fer cadeneta per començar, fer bona lletra com ens van ensenyar.
La millor merceria del món és amb tu.
Volta’m amb farbalans!,
i perquè no m’escapi fes-me uns quants repunts,
si vols anar sobre segur cus-me un gafet.
Ressegueix-me amb puntetes, cremalleres si cal,
sedalina agulla i didal,
i si vols imperdibles per a seguretat,
si t’ha sobrat algun trosset pots fer-me un llacet.
Fil pels descosits i amb els cinc sentits.
Quina cançó més maca i divertida... M'encanta!
Des del somriure
del raig de sol...
totes les polseres
més fines i més vistoses
(vers copiat de la sareta xiqueta)
seran com garlandes de petons.
Sa foto una meravella.
Original joc de paraules.
Vestir-se de tu,
amb fils de colors
i suau teixit de pell,
repuntada
amb els batecs del teu cor.
I m'emprovo el teu vestit
blau
del color del cel dels teus ulls
blau
del color de les meves onades
i així
teixim un amor de tons blaus
d'una dolça tramuntana
que ens embrolla cabells i remou certeses silents...
una brisa càlida i subtil
que arbora la pell
i en aquesta dansa de blaus
descosim botons, vores i lligams
i aconduïm el desig en besades desendreçades i camins plaents
besets poeta!
Tan important com sempre, el tacte ;)
Carme Quina preciositat! Que bé que has cussit els teus mots amb els de la sareta!
Moltes gràcies, nina estimadíssima..
Petons dolços sense repunts...
:¬)***
sa lluna Quins mots més bonics...! Gràcies per portar-los fins aquí!
;¬)
mar Buuuufffff!!! i jo et dic, exactament... què...??
Mar, carinyo dolç, és tan bell el teu regal...
que jo no afegiré gaires paraules per no espatllar-ho...
molte, moltes, moltes gràcies!
Petonet blau i salat :¬)*****
El tacte de les paraules Fonamental el tacte... :¬)
Publica un comentari