Relleus oblidats - XXXII -
Amb dits lleugers
arpegiaré els acords
més bells al teu cos.
Tu trenaràs els colors de la melodia.
Fent-los lliscar, amb els llavis,
per la meva pell.
arpegiaré els acords
més bells al teu cos.
Tu trenaràs els colors de la melodia.
Fent-los lliscar, amb els llavis,
per la meva pell.
![Souvenir [CIV]](http://farm8.staticflickr.com/7041/6872153205_f666507941_z.jpg)









7 al Lloc:
deixarem que ressonin
acords i melodies
de les partitures del desig...
brollarà el plaer, música excelsa,
de llavis i pell,
acaronant els cossos
harmònicament
ÔÔ...això és molt molt molt bonic!
i musical!
Preciós, estimat preciós!
Que tinguis un bon dia!
Aixoplugada sota la música que sona del llaüt, em sento llaüt i corda i sóc l'arpegi que fan vibrar els teus dits.
Que tinguis molt bon dia, poeta, un post preciós.
Delicioses les teves entrades...
amb una sensibilitat poques
vegades trobada.
Gràcies per compartir-lo!
mar... un petó dolç, harmònic, que saltironegi com corxeres...
moltes gràcies nina estimada.
fanal blau au, dona, au! que això li dius a tots ;¬P
Moltes moltes gràcies nina estimada...
petonet dolç :¬)***
Carme ... petons arpegiats, vibrants i dolços, nina
moltes gràcies, bonica!
sa lluna gràcies a tu, sempre, per venir a casa i per les teves paraules!
una abraçada
és preciós, rotundament preciós.
Maria Carai!!! Moltes gràcies!
:¬)
Publica un comentari