Relleus oblidats - XXXI -
Et portaré postres.
Petons als llavis
que t’omplin la boca.
Que et regalimin,
molt lentament,
per tot el cos,
fins deixar-te
ben xopa.
I arribar de nou.
I eixugar-te tota.
De primer amb les mans.
Després amb la boca.
Petons als llavis
que t’omplin la boca.
Que et regalimin,
molt lentament,
per tot el cos,
fins deixar-te
ben xopa.
I arribar de nou.
I eixugar-te tota.
De primer amb les mans.
Després amb la boca.










15 al Lloc:
Baciami ancora
(Jovanotti/Jovanotti-Saturnino Celani- Riccardo Onori / Disc: Baciami ancora OST)
One, due, tre, four.
Un bellissimo spreco di tempo
un’impresa impossibile
l’invenzione di un sogno
una vita in un giorno
una tenda al di là della duna
Un pianeta in un sasso, l’infinito in un passo
il riflesso di un sole sull’onda di un fiume
son tornate le lucciole a Roma
nei parchi del centro l’estate profuma.
Una mamma, un amante, una figlia
un impegno, una volta una nuvola scura
un magnete sul frigo, un quaderno di appunti
una casa, un aereo che vola.
Baciami ancora…
Baciami ancora…
Tutto il resto è un rumore lontano
una stella che esplode ai confini del cielo.
Baciami ancora…
Baciami ancora…
Voglio stare con te
inseguire con te
tutte le onde del nostro destino.
Una bimba che danza, un cielo, una stanza
una strada, un lavoro, una scuola
un pensiero che sfugge
una luce che sfiora
una fiamma che incendia l’aurora.
Un errore perfetto, un diamante, un difetto
uno strappo che non si ricuce.
Un respiro profondo per non impazzire
una semplice storia d’amore.
Un pirata, un soldato, un dio da tradire
e l’occasione che non hai mai incontrato.
La tua vera natura, la giustizia del mondo
che punisce chi ha le ali e non vola.
Baciami ancora…
Baciami ancora…
Tutto il resto è un rumore lontano
una stella che esplode ai confini del cielo.
Baciami ancora…
Baciami ancora…
Voglio stare con te
invecchiare con te
stare soli io e te sulla luna.
Coincidenze, destino,
un gigante, un bambino
che gioca con l’arco e le frecce
che colpisce e poi scappa
un tesoro, una mappa,
l’amore che detta ogni legge
per provare a vedere
che c’è laggiù in fondo
dove sembra impossibile stare da soli
a guardarsi negli occhi
a riempire gli specchi
con i nostri riflessi migliori
Baciami ancora…
Baciami ancora…
Voglio stare con te
inseguire con te
tutte le onde del nostro destino.
Baciami ancora…
Baciami ancora…
Baciami ancora…
Baciami ancora…
Baciami ancora…
Baciami ancora…
Baciami ancora…
Baciami ancora…
Sí home! Et semblarà bonic posar aquesta foto a aquesta hora, en vies de berenar!! I jo a la feina...
Ens has ben enllaminit.
Són teves aquestes llaminadures? Suposo que em convides, no?
Me'n demano una de xocolata, una de poma i una de fruites vermelles...
Mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm.... Que bones!
Les del poema, per això, superen a les de la fotografia, quin poema més dolç.
Una abraçada, poeta
mmm, és una pastisseria de Castellar? mmmmm, si no, em recorda moltíssim, i sobretot els seus croissants de xocolata!
dolçet, dolçet!
XeXu així m'agrada treballant i connectat a internet...
privilegi de "jefe"? X¬DDDDD
una abraçada...
Jordi Dorca espero que et sigui plaent!
;¬)
Carme agafa! hi ha barra lliure (paga en XeXu...)
uan abraçada i un petó dolcíssim, nina
:¬)***
Rits és Sabadell... que potser parles de can Villaró?
has tastats el seu villarins?
boníssims!!
Petonet (dolç of course!) ;¬)*
doncs jo crec Carme,
que el què hauríem de demanar és quedar-nos amb el pastisser...
o millor dit, amb aquest xicot tan eixerit que diu que ens porta aquestes postres tan dolces...
no trobes que seria un bon tracte?
;)
excel·lents i delitoses paraules dolces...
petons i postres...
Mar... faries mal negoci...
em considero un cuiner acceptable...
però pastissos...
fa molts anys que no faig coques, ni pastissos de poma...
segurament m'hauria de tornar a posar...
però no sé, no sé...
(saps què? em comparo amb la mare o les meves germanes que era i són unes cuineres formidables... i jo sóc coneixedor de les meves limitacions...)
en canvi el que me surt boníssim són les fideuàs (entre altres coses..!)!
"Gràcies pel seu suggeriment. E l tindrem en compte..." X¬DDDDDDDDD
moltes gràcies estimadíssima nina.
una bosseta de pastissets... dic de petons dolços?
:¬)********
No et preocupis Barbo...
tu als poemes i paraules dolces ...
(bé i també a les fideuàs, si t'hi atreveixes...)
els pastissos ja els faré jo!
També s'ha de menjar postres després de la fideuà... no?
Vénen ganes de ficar-hi mà...
Dolces paraules, molt dolces.
Bon profit!
Convides? A mi m'agrada el dolç, el salat i la fideuà :)
petons dolços!!!
Qué bonitas palabras! Realmente bello, un gusto leerlas! :D....Besos!
Això! no em sortia el nom de la pastisseria!!!
Els villarins? ara, així, de sobte, no ho sé. de què estan fets?
Però fins i tot els iogurts son boníssims!!!
Carme fet! vinga on i quan?
sa lluna gràcies!!! i gràcies per venir!
Joana que ets a casa..!!! i tant!!!
agafa el que més et plagui...
petonets dolços, nina :¬)***
luna/lunattyk eiii! muchas, muchas gracias.. .de corazón
un beso!
rits no saps que és un villarin????
gelat de nata, maduixa i cafè, en tres cilindres fen piràmide, i arrebossats de xocolata fondant.
mmmmmmhhhh!
jo els hi compro uns flascons que tenen d'ametlla picada per cuinar...
ah! i uns mestres xocolaters, dits pels mateixos de cal villarò, tot i que la presència molt cops es descuidada, són Genescà de Sabadell.
i les belgues, boníssimes!
petonet
Mira que m'agraden els pastissos, però aquest poema m'ha plogut sense avisar, i no trobo aixopluc per a tants, tants petons.
Un post excel·lent.
Publica un comentari