Relleus oblidats - XXVII -
Fer la primera passa
per ser en tu.
Jo infant, tu mar blava.
La il.lusió és trena
entre escumes i aire.
El bes, de sal,
en la seva mesura exacta.
L’onada, tranquil•la,
com mans que amanyaguen.
I la vela, a l’horitzó,
que duu els teus llavis fins,
per acaronar el meu cos
a la platja.
![Albert [4]](http://farm4.staticflickr.com/3226/2761705229_7e00904a40_b.jpg)









6 al Lloc:
Solo tu cuerpo
(Luis Eduardo Aute – Disc: Auterretratos vol. 2)
Sólo el mar de tu oculta geografía,
ese mar aún sembrado de misterios,
lleva mi barco
a buen refugio.
No conozco otro mar más que tu cuerpo,
sólo tu cuerpo.
Sólo el sol que tus noches impacienta,
ese sol que se enciende en el encuentro,
funde el abrazo
hasta quemarlo.
No conozco otro sol más que tu cuerpo,
sólo tu cuerpo.
Sólo el pan de tu tierna encarnadura,
ese pan que me ofreces en tu lecho,
sacia mi barro
de hambriento diablo.
No conozco otro pan más que tu cuerpo,
sólo tu cuerpo
No hauríem de perdre mai aquesta mirada fresca infantil.
L'abraç sensual de l'escuma ens fa renèixer dins la fragilitat del poema.
L'emoció de la primera passa...
El retrobament...
El reconèixer-se... com dos (vells) amants que se saben sense haver-se après encara.
Frec a frec,
aigua i pell.
Carícies salades.
I un bes blau, blau intens.
m'encanta.
relleus que no s'obliden...
Publica un comentari