Un lloc per nosaltres: Relleus oblidats - XXI -

dimarts 27 de desembre de 2011

Relleus oblidats - XXI -

Souvenir [LIV]

Bastim un pont
de suor i saliva
per abandonar-nos
al bes entremaliat dels cossos.

Música: Aigua-marina, Josep Maria de Segarra - Ramon Muntaner / Disc: Balades i cançons

9 al Lloc:

Barbollaire ha dit...: Aigua-marina
(Josep Maria de Segarra, Ramon Muntaner / Disc: Balades i cançons)

Voldria, ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala,
i no mudar-me del lloc
platejat d'aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra,
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem,
i en la fusta de l'escàlem.

I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles,
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent
com una aigua-marina.; 27/12/2011 20:45:00
Carme ha dit...: Comprendre indistintament
rosa i espina.

Com entendre que són una
eruga i papallona.

I són tan boniques les roses!

I tan precioses les papallones!

Com les fulles de la teva fotografia, que entendreixen l'ànima.

Gràcies, poeta. Un petó ben dolç.; 27/12/2011 20:54:00
mar ha dit...: doncs jo em quedo...

amb aquest amor
transparent com una aigua-marina...

bastirem ponts de llibertat
i fent tot el que fem
encendrem els cinc sentits
per un bes entremaliat dels cossos
estimant el moment
l'ara i l'aquí...

i farem que sigui especial
aquest amor,
transparent
com una aigua-marina

besades dolces i poètiques!; 29/12/2011 2:05:00
El porquet ha dit...: Mmmm quin grevoler més refrescant!; 29/12/2011 8:48:00
Barbollaire ha dit...: Carme Il faut bien de supporter deux ou trois chenilles si on veux connaître les papillons.
et toi connais, ma chérie, le secret...Il est très simple: on ne voit bien qu'avec le cœur. L'essentiel est invisible pour les yeux. pas-ce que les yeux sont aveugles. Il faut chercher avec le cœur.

(ara, per fer-me el xulo, hauré fet cagades de primer, escrivint...)

gràcies sempre a tu, Carme estimada i dolça.; 29/12/2011 8:53:00
Barbollaire ha dit...: mar dolça i estimada...
estimar sempre és especial, no?
i quan s'aconsegueix un sentiment ample i transparent, res ens hauria de poder fer mal...

petonets dolços, de bosc de tardor amb pluja...
:¬)***; 29/12/2011 8:58:00
Barbollaire ha dit...: ben apropet de Santa Fe del Montseny, un matí de tardor amb pluja....
;¬); 29/12/2011 8:59:00
Pilar ha dit...: Tens raó. Hi ha coses que només es veuen amb el cor...M'agradaria poder veure l'entorn velat d'aquestes fulles. Són preciosses, però tal vegada distreuen la mirada.; 29/12/2011 14:29:00
Barbollaire ha dit...: Pilar l'entorn és la terra del Montseny, un dia de pluja, coberta de fulles de faig...
i, de vegades, no és necessari fixar-se gaire a l'entorn...
focalitzar la mirada i descobrir detalls que, normalment passen desapercebuts, també té el seu encant...

moltes, moltes gràcies per venir ;¬); 30/12/2011 8:45:00

Publica un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)