Un lloc per nosaltres: Relleus oblidats - XVIII -

diumenge 11 de desembre de 2011

Relleus oblidats - XVIII -

Souvenir [LXV]

Seuré al banc,
tacant-me del primer sol
de cada matinada,
besant l’aire
prenyat de rosada.

Com si ho fes als teus llavis
dibuixant la paraula.

Música: La noia que em robà el son, Josep Palau i Fabre - Ramon Muntaner / Disc: Balades i cançons

19 al Lloc:

Barbollaire ha dit...: La noia que em robà el son
(Josep Palau i Fabre, Ramon Muntaner - Disc: Balades i cançons)

La noia que em robà el son
tenia ulls negres, ben negres.
A l’hora que el sol es pon
encara es feien més negres.

La noia que em roba el cor
té les mans blanques, ben blanques.
Tot en mi es tornava d’or
si em tocava amb les mans blanques.

La noia que m’ho ha pres tot
du un secret a les entranyes.
Per això vetllo la son
i medito llunes blanques.; 11/12/2011 21:28:00
lolita lagarto ha dit...: dibuixar paraules en llocs com aquests... això és el paradís!; 11/12/2011 21:52:00
Barbollaire ha dit...: lolita lagarto si, hauria de ser-ho..
;¬); 11/12/2011 22:41:00
Carme ha dit...: Seuré una estoneta, jo també, poeta.

Que tinguis molt bona nit i espero que res ni ningú no et robi el son... ;)

Una abraçada, tranquil·litzadora..; 11/12/2011 23:24:00
Barbollaire ha dit...: Carme hi han robatoris que no em preocupen...
i menys si això comporta una abraçada teva!!!!!
que vagin passant doncs...!!!X¬DDD

moltes gràcies, nina,
un petó dolç :¬)**; 11/12/2011 23:26:00
mar ha dit...: carme, poeta,...
com que el banc és gran...
i sembla que hi cabem tots,
deixeu-me que també m'hi assegui...
tot desitjant encendre somriures
mentre esperem el primer sol...

i podem somniar desperts
tot inventant camins d'amor
i així, vetllant el son...
gaudir d'aquest encís
que avui ens acompanya...; 11/12/2011 23:50:00
Barbollaire ha dit...: mar el banc és prou gran, pots seure... i tant!!

vaig ha preparar un te, us va bé? i la fem petar una estona... porto una manteta per si refresca?

res em plau més que compartir somriures amb vosaltres...
petonet dolç, nina estimada...
:¬)***; 11/12/2011 23:56:00
Carme ha dit...: Amb un mica de llimona, si et plau, barbo! ;)

mar, gaudim d'aquest encís, intensament, bonica. Una abraçada per a tu també.; 12/12/2011 0:30:00
Barbollaire ha dit...: Carme molt bé... però és un te verd amb menta... ei! però si vols llimona, llimona!!!

per cert, m'he portat les agulles i la llana, per anar teixint mentre parlem...

per cert? on és la tercera en discòrdia...????
si queda prou lloc....
;¬P

Petonet dolç, dolç, nina :¬)**; 12/12/2011 7:30:00
Carme ha dit...: Jo no sabia que era te verd amb menta, barbo... això s'avisa, home! M'encanta el te verd amb menta! :)

Teixint... per relaxar-nos? :); 12/12/2011 11:56:00
Barbollaire ha dit...: Carme no, no, per acabar-me un peücs per anar a dormir...

X¬DDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
petonet, nina; 12/12/2011 12:01:00
fanal blau ha dit...: Ei...feu-me un trocet que vinc a seure! :)
Petó de bon dia!; 13/12/2011 8:25:00
Barbollaire ha dit...: fanal blau ja era hora!!!
m'ha donat temps d'acabar els peücs, dues bufandes, i ara ja havia començat un jersei!

bon dia, carinyo :¬)*; 13/12/2011 8:32:00
fanal blau ha dit...: Doncs fantàstic! amb el fred que fot a casa els peücs m'aniran de perles! :)
Tant de temps i no et coneixia l'afició a la mitja i el ganxet!!! :)
Jo que no sé ni cosir un botó.....
O els teus teixits són musicals???? ;)
Petó, bonic!; 13/12/2011 9:10:00
Assumpta ha dit...: A mi també m'aniria molt bé un te... amb un rajolí de llet... i, mentre sec en aquest banc tan maco, que em dóna sensació de calma i pau (puc?) et recomano un post que crec que et pot agradar :-)); 13/12/2011 10:20:00
Assumpta ha dit...: Ai... només tens te verd amb menta?... Llavors sense llet, clar! :-))

(Ostres, de verificació m'ha sortit: FRATICI... espero que ningú vulgui matar ningú... hehe); 13/12/2011 10:22:00
Barbollaire ha dit...: Assumpta com em coneixes!! un post genial!!! Tot i que ja coneixia el vídeo, mai està de més recuperar-ho...

A veure, que torno a escalfar aigua... què prefereixes: Earl Grey?

depèn de l'hora del dia prefereixo un o un altre...

Moltes gràcies, nina
petonet; 13/12/2011 10:49:00
Assumpta ha dit...: Sí, si us plau!! Earl Grey és un dels meus preferits!! :-))

Gràcies a tu per passar-hi! :-)

L'autor del post és un jove blogaire de 16 anys, que des de ben petit toca el cello i ara ja és membre de diverses orquestres, em feia molta il·lusió que fes un post sobre aquest tema i crec que li ha sortit genial! ;-))

Hehehe tinc comprovat que, sempre que es parla de música clàssica tu hi ets :-) i per això t'he avisat ;-); 13/12/2011 10:52:00
Pilar ha dit...: Prendre el sol quan matineja en un banc entapissat de passat i sentir un bes...Això és impagable.
Jugues amb els clars-obscurs amb mestria.; 13/12/2011 12:47:00

Publica un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)