Un lloc per nosaltres: Relleus oblidats

dijous 8 de desembre de 2011

Relleus oblidats - XVI -

Em dibuixes la boca amb la boca.
I s’esberlen murs,
i s’enfonsen merlets i palissades.

Aleshores em mires,
travessant-me les runes de l’ànima,
i em retrobes els colors de la vida
amagats al fons de la cambra.

Música: Erinnerung, Anton Bruckner - Jorg Demus, Piano / Disc: Best of Best CD2

6 al Lloc:

fanal blau ha dit...: Sempre hi ha finestres
rogenques, apassionades,
obertes i acolorides,
amatents per a combatre
l'enrunament de l'ànima.; 08/12/2011 0:56:00
Carme ha dit...: Sempre hi ha finestres
amb paisatges més clars
que s'obren més enllà
de qualsevol enrunament.
Sempre hi ha uns ulls
que volen travessar-les.; 08/12/2011 8:36:00
Elfreelang ha dit...: De boques i boques,
ulls i mirades
el món de les finestres
i els mots
besades sense foteses
l'amor superlatiu; 08/12/2011 13:06:00
Maria ha dit...: és preciós, m'encanta! :D; 08/12/2011 13:57:00
mar ha dit...: em dibuixes el cor
amb els dits...
i trontollen murades

m'assenyales camins
amb els ulls...
s'enfilen amunt,
arriben al fons...

aleshores em mires,
finestres endins...
i m'aprenc el somrís de la teva mirada...; 08/12/2011 16:42:00
Barbollaire ha dit...: fanal blau i són fantàstiques!!
gràcies carinyo!
Petonet...

Carme el més important és que hi hagi una mirada que vulgui veure...
Petonet dolç :¬)*

Elfreelang l'estimació, pel fet d'existir, sempre és superlativa.
No pot haver una altre forma d'estimar.
Gràcies, nina, petó!

Maria gràcies!!!

mar dibuixes, un cop més, sentiments d'una potència esborronadora...
gràcies, de tot cor, per dibuixar-los a lloc...

petonets dolços, nina :¬)***; 11/12/2011 0:53:00