doncs a mi el que em captiva és com ens menes per esvorancs i abismes amb aquesta suavitat i tendresa...
i descobrir aquests paisatges llunàtics i capbussar-me en universos polièdrics plens de somnis per viure...
sense presses, gaudint de les paraules que, com espurnes irisades, llisquen plàcidament fins prendre vida pròpia i envolar-se brillants cap a l'infinit del cel... i em fan l'ullet en un gest de complicitat indiscutible, sincer, quasi a tocar, serenament (ir)real...
com un petó petit i dolç, quasi (im)perceptible...
3 al Lloc:
Com jugues amb el contrallum!
doncs a mi el que em captiva és com ens menes per esvorancs i abismes amb aquesta suavitat i tendresa...
i descobrir aquests paisatges llunàtics i capbussar-me en universos polièdrics plens de somnis per viure...
sense presses, gaudint de les paraules que, com espurnes irisades, llisquen plàcidament fins prendre vida pròpia i envolar-se brillants cap a l'infinit del cel... i em fan l'ullet en un gest de complicitat indiscutible, sincer, quasi a tocar, serenament (ir)real...
com un petó petit i dolç, quasi (im)perceptible...
Pilar gràcies!
mar no tinc paraules... el teu comentari és poesia, dolcesa, tendresa.
Omple de llum aquest Lloc i em commou...
gràcies,de tot cor, nina estimada...
un petó petit, dolç, com de lluna sobre el mar...
:¬)*
Publica un comentari