Relleus oblidats - VIII -
Penjo a la finestra
els records del somni
de la teva abraçada.
Dels teus ulls, estrelles.
Petxines els teus pits.
Cargolines il.luminades
amb tots els colors de les carícies.
Penjo a la finestra
els records del somni
de la teva abraçada
en una xarxa que trenares,
delicadament,
amb els teus cabells:
fràgil escuma de Mar.
Penjo a la finestra
els records del somni
de la teva abraçada
perquè sàpigues trobar-me:
Si mai arribes.
Per si mai vols tornar.
els records del somni
de la teva abraçada.
Dels teus ulls, estrelles.
Petxines els teus pits.
Cargolines il.luminades
amb tots els colors de les carícies.
Penjo a la finestra
els records del somni
de la teva abraçada
en una xarxa que trenares,
delicadament,
amb els teus cabells:
fràgil escuma de Mar.
Penjo a la finestra
els records del somni
de la teva abraçada
perquè sàpigues trobar-me:
Si mai arribes.
Per si mai vols tornar.
![Souvenir [LXXV]](http://farm7.static.flickr.com/6237/6341904184_622f4f95ba_z.jpg)









8 al Lloc:
Poeta, jo diria que així ha de ser fàcil de trobar-te.
La bellesa, com un crit en veu baixa, ple de tendresa.
Oh, que bonic!!!
Amb aquestes paraules i aquestes joies penjades de la finestra segur que et troben!!
Tornarà segur!
Una preciositat, Miquel Àngel!
Encara li dones voltes? ;)
Aquests tresorets penjats a la finestra, són un reclam ben bonic!.
Preciosa la música que acompanya el teu post.
Salutacions,
Bon lloc on penjar-ho. El primer que es veu quan mires pel matí per la finestra, el primer que veu el visitant.
poeta...
com vols que no et trobem si ho fas tan bonic?
poeta,
retornem sempre a aquest espai... no ho podem evitar...
perquè sabem del cert que aquí trobarem un recer per somniar...
per sentir-nos acollides entre aquestes paraules que acaricien la profunditat de l'ànima...
i a més a més...
com vols que no torni si tinc una debilitat especial per les finestres?
;)
petons de bona nit...
plens d'estrelles i de somnis que empaiten nous cels
Carme no sé si l'important és que se'm trobi, com que es sàpiga que hi sóc. Sempre.
Petonet dolç, nineta :¬)***
novesflors gràcies!
Alba ... però hi haurà algú que ho vulgui fer??? X¬DDDDD!!!
Gràcies!!
Fanal blau Qui??? ;¬P
Petonet dolç
Audrey moltes gràcies!
Salutacions
Rafel oi que si?
mar de vegades penso que son els vostres esguards i la vostra presència el que omplen de bellesa casa meva.
Mar, les teves paraules sempre, sempre son belles i dolces...
moltes gràcies de tot, estimada nina
Petons dolços plens de llum i somriures
:¬)***
Publica un comentari