Un lloc per nosaltres: Relleus oblidats - VII -

dilluns 14 de novembre de 2011

Relleus oblidats - VII -

Souvenir [LXVIII]

Et dibuixaré, amor,
paraules fetes
amb els càlids
colors de la Tardor.

Música: Eronel, Esbjörn Svensson Trio / Disc: Esbjörn Svensson Trio Plays Monk

6 al Lloc:

El porquet ha dit...: Davant d'aquesta paleta de colors hom no pot fer més que caure rendit als encants de qui et canta l'amor, de qui et fa veure la natura.; 14/11/2011 8:23:00
mar ha dit...: paraules càlides que amoroseixen els sentits...

dibuixos de tardors possibles...

notes llargues i enyorades que apaivaguen desigs desconeguts...

lletres dibuixades que enraonen a cau d'orella...

càlids colors de tardor...

imatges, paraules i sons que ens captiven sense possibilitat de resistències...
deixarem que la natura ens embolcalli i segueixi el seu curs, sensació de pertinença, benestar dolç...; 14/11/2011 8:45:00
Josep M Galimany (o Gali) ha dit...: la textura del terra i la bellesa de la fulla... bua!!! molt bona fotografia.; 14/11/2011 9:45:00
novesflors ha dit...: Magnífic!
Quina meravella de colors tardorals, no em canse mai de mirar-los i admirar-los.; 14/11/2011 19:08:00
Carme ha dit...: Aquesta fulla ja parla de tots els colors i explica totes les textures. I les paraules l'acosten encara més.

Bona nit, poeta! Un petonàs.; 14/11/2011 23:21:00
Barbollaire ha dit...: porquet ;¬) gràcies!

mar se'm fa molt difícil trobar que dir-te i que estigui, minimament, a l'alçada de les teves paraules...
Si has pogut trobar, ni que sigui un xic, tot això que descrius aquí a casa, no pots imaginar el feliç que em fa....
Gràcies, nina estimada...
Petó dolcet :¬)*

Gali moltes gràcies!

novesflors moltes gràcies!

Carme és que la calidesa de la Tardor és única...
I és curiós, quan més fred fa, més càlida és, no?
gràcies nina
petonets dolços :¬)***; 19/11/2011 23:33:00

Publica un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)