Un lloc per nosaltres: Relleus oblidats - V -

dimarts 8 de novembre de 2011

Relleus oblidats - V -

Souvenir [XLXV]

Sentir la remor lleu,
lluminosa,
de la carícia dels teus cabells
mentre el teu pit,
nu,
es bressola a la meva esquena.

Música: Mesicku na nebi hlubokem ("Rusalka"), Antonin Dvořák / Disc: Michie Nakamaru, 20th Anniversary Album

8 al Lloc:

Barbollaire ha dit...: Měsíčku na nebi hlubokém
( Antonín Dvořák - Jaroslav Kvapil, Disc: Rusalka)

Měsíčku na nebi hlubokém
světlo tvé daleko vidím.
Po světe bloudíš širokém,
dívás se v příbytky lidí.

Po světe bloudíš širokém,
díváš se v příbytky lidí.
Měsíčku postůj chvíli,
pověz mi, pověz,
kde je můj milý.
Měsíčku postůj chvíli,
pověz mi, pověz,
kde je můj milý.

Vzkaž ty mu stříbrný měsíčku,
mé že jej objímá rámě,
aby si alespoň chviličku,
vzpomenul tu a tam na mne,
aby si alespoň chviličku,
vzpomenul tu a tam na mne.

Měsíčku po nebi pluj
s mým poselstvím,
že jeho osud
je dnes osudem i mým.

Zasviť mu do dodaleka,
nocí, nocí pluj,
řekni mu řekni,
kdo že jej čeká.

Zasviť mu do dodaleka,
nocí, nocí pluj,
řekni mu řekni,
kdo že jej čeká.; 08/11/2011 9:50:00
mar ha dit...: ets un poeta nat...
de cada instant viscut o imaginat en treus essències pures i transparents que em traslladen a infinits visuals...

gràcies per compartir la teva saviesa visual i traduir-la en dolces paraules...

petons!; 08/11/2011 11:03:00
El porquet ha dit...: Fràgil, subtil, suau, pràcticament imperceptible. Bonic.; 08/11/2011 11:18:00
Carme ha dit...: Penso com la mar i també com el porquet, però hi afegiria un adjectiu més: intens en la seva subtilesa.

Preciós, poeta.

Un petonet.; 08/11/2011 14:14:00
fanal blau ha dit...: M'agrada la puntualització de la Carme, perquè jo també l'hauria afegit!

Un tresor! :); 08/11/2011 21:13:00
Barbollaire ha dit...: mar gràcies a tu per la dolcesa que sempre em porten les teves paraules...
em commouen sempre.
Gràcies nina estimada
Petons dolcíssims...
:¬)***

el porquet moltes gràcies!

Carme i fanal blau que us puc dir...

és que vosaltres m'estimeu molt!
(si, si... i jo també... ;¬P)

Petoents dolços, nines :¬)**; 10/11/2011 23:02:00
Elena ha dit...: Saber trobar la suprema bellesa en els detalls més insignificants com la que amagava està branqueta que sembla no desistir en no deixar escapar aquesta petita fulla la destinació està marcat irremediablamente per la mare naturalesa, és un do que el teu estimat amic tens i que transamites en totes les teves imatges.
Un fuerte abrazo.; 14/11/2011 0:05:00
Barbollaire ha dit...: Elena ya sabes lo que me emociona y agradezco que vengas a casa y tengas la delicadeza de regalarme tus palabras, siempre amables, siempre dulces, en mi lengua materna.

Gràcies, de tot cor, per pensar això de mi
Una abraçada immensa, dolça amiga; 15/11/2011 12:06:00

Publica un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)