Relleus oblidats - XI -
Ens arrapem secretament,
com infinits petits i càlids,
amb colors que deixen entreveure
el desig que s’escampa
en les síl·labes que ens respirem.
com infinits petits i càlids,
amb colors que deixen entreveure
el desig que s’escampa
en les síl·labes que ens respirem.
![Souvenir [LXXXIV]](http://farm7.staticflickr.com/6056/6385873295_5a307f9608_b.jpg)










5 al Lloc:
M'agraden aquestes transgressions verbals i argumentals.
Aquest respirar, vull dir.
Semblem plantes d'un altre món. Molt xula
De moment, barbo, me'n enduc les teves, de síl·labes!
Una abraçada, poeta!
Em deixo anar entre aquesta natura tan acolorida i em sento deesa. Estàs fantàstic!
Petonets.
Jordi Dorca Moltes de gràcies!
Mireia Doncs són del Empordà.. X¬D
Gràcies!!!
Carme si creus que et poden fer servei... moltes gràcies!
Petonets dolços, nina :¬)***
maijo però és normal, no? cadascú se sent com el que és...
Moltes gràcies!
Petonets dolços, nina :¬)**
Publica un comentari