Un lloc per nosaltres: ξ

dissabte 17 de setembre de 2011

La llum que acaricia
el teu cos nu
em dibuixa un refugi
on aixoplugar-me en la llunyania.

mar ha dit...: un refugi suau i intens alhora...
talment com una besada apassionada...
càlida i urgent...; 17/09/2011 11:09:00
Carme ha dit...: Sempre necessitem algun refugi on aixoplugar-nos.

Em sembla preciós que sigui fet de llum.; 17/09/2011 17:33:00
Joana ha dit...: L'estàtua tan freda i els versos tan càlids...; 18/09/2011 22:36:00
Barcelona m'enamora ha dit...: Un refugi ple de vida i de llum.

Quina fotografia tan delicada i quin art en captar aquesta perspectiva...; 19/09/2011 15:14:00
Elena ha dit...: Sobresaliente!! Y eso porque no hay nota más alta.
Una gran imagen!!
Un abrazo !!!; 20/09/2011 16:49:00
Barbollaire ha dit...: mar mmmh... mai està de més trobar una urgència com la que descrius...
Petonet dolç :¬)*****

Carme és que l'imatge dibuixada és bella...
Petoents dolços, nina :¬)***

Joana coma la llum de la tarda barcelonina que l'il.luminava...

Petones dolços, nina ;¬)***

Barcelona m'enamora just des de l'altre banda de la teva del dia 11...
La llum ho fa tot. Jo vaig tenir la sort de ser-hi i passar en aquell moment.

Elena!!! que todavia no me ha bajado el sonrojo de tu comentario anterior...!!
Muchísimas gracias
Un abrazo!; 20/09/2011 23:03:00